Sota el títol ‘Is the universe a hologram? Scientists Answer the Most Provocative Questions’ (‘És l’univers un holograma? Els científics responen a les preguntes més provocatives'), en el llibre, el prefaci del qual ha escrit el prestigiós Tim O’Reilly, formulador de la Web 2.0, l’autor dialoga amb científics, humanistes i creadors, entre els quals hi ha el químic Avelino Corma (ITQ/CSIC-UPV); els físics Ignacio Cirac (Max Planck Inst.), José Bernabéu (IFIC-CERN) o Pablo Jarillo-Herrero (MIT); el neurocientífic Álvaro Pascual-Leone (Harvard); el pintor José María Yturralde; el responsable del Programa Galileu, Javier Benedicto (ESA); o els filòsofs Javier Echevarría (Ikerbasque) i David Casacuberta (UB); l’investigador en intel·ligència artificial José Hernández Orallo (UPV-Univ.Cambridge); el científic de la computació Bernardo Cuenca (U. Oxford); i l’investigador de la interfície cervell-màquina José M. Carmena (UC Berkeley). 

Entre les figures internacionals, destaquen els impulsors dels moviments de programari lliure i codi obert, Tim O’Reilly, John Perry Barlow, Hal Abelson (MIT CSAIL) i Richard Stallman (FSF); el Premi Nobel de Química Mario J. Molina (USC Sant Diego); el restaurador dels frescos de Miquel Àngel a la Capella Sixtina, Gianluigi Colalucci; o els professors i investigadors Henry Jenkins (USC Los Angeles) i Hal Abelson (MIT); la investigadora en computació afectiva del MIT MediaLab, Rosalind W. Picard; l’astrofísica Sara Seager (MIT); o la vicepresidenta i CIO de Harvard, Anne Margulies. 

Tant José Bernabéu, com Pablo Jarillo-Herrero, José Hernández-Orallo, José M. Carmena, Avelino Corma o José María Yturralde han rebut la seua formació o han exercit a la Universitat de València. 

“Es tracta d’un llibre de diàlegs, no d’entrevistes, ja que tots dos són gèneres conceptualment molt diferents. Des dels diàlegs de Plató sabem que un dels millors camins per a la cerca conjunta del coneixement és fer-ho dialògicament”, explicà l’autor. 

Els diàlegs es van realitzar en persona, per això l’autor va viatjar per reunir-se amb els participants d’aquest llibre i obtindre informació sobre física, cosmologia, neurociències, intel·ligència artificial, computació, tecnologia i nous mitjans digitals, filosofia, educació, intel·ligència artificial, art o el futur del treball, entre altres matèries. El llibre consta de quatre blocs: ‘El món físic’, ‘Informació’, ‘Intel·ligència’ i un diàleg-epíleg en el qual l’artista José María Yturralde fa una reflexió sobre les relacions entre ciència i art; sobre si en art es pot pintar el buit; o anar al passat i canviar-lo; o saber si és certa o no l’equació bellesa ≠ veritat.

Entre els protagonistes d’aquest volum hi ha 14 espanyols i 8 valencians, que treballen en prestigiosos centres de recerca que són hui d’absoluta avantguarda científica de tot el món. Plasencia valora molt positivament que entre aquesta sèrie de científics de primer nivell hi haja també aquests prestigiosos investigadors i creadors espanyols. 

Adolfo Plasencia, bloguer, escriptor i columnista de ciència i tecnologia, va dirigir i presentar durant més de sis anys el programa de televisió de ciència i tecnologia ‘Tecnópolis’. Va ser cofundador del MITUPV Exchange, iniciativa conjunta, del MIT i la Universitat Politècnica de València, que va funcionar durant 12 anys.

L'Escola Europea de Pensament Lluís Vives
L’acte va tindre lloc en el marc de les activitats de l’Escola Europea de Pensament Lluís Vives, un projecte cultural, impulsat des del Vicerectorat de Cultura i Igualtat, amb la gestió de la Fundació General de la Universitat de València, que es configura com a un espai per a la reflexió i el debat obert, participatiu i crític sobre els assumptes d’actualitat a escala mundial i també per a la societat valenciana. 

L’Escola compta, a més, amb la participació d’altres actors de l’Administració pública i de la societat civil: Presidència de la Generalitat, l’Ajuntament de València, les conselleries de Transparència i d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’Institut Alfons el Magnànim, l’Escola Europea d’Humanitats i Caixa Popular.