La necessitat de frenar la corba d’acomiadaments
- Unitat de Cultura Científica i de la Innovació
- 30 de març de 2020
Adrián Todolí, professor del Departament de Dret del Treball i de la Seguretat Social, analitza en The Conversation les mesures que Espanya ha aplicat per trencar el cercle viciós de l’economia i evitar els acomiadaments.
Dinamarca ha anunciat una fórmula per evitar la temuda “Gran Depressió” provocada per la COVID-19 que consisteix a no acomiadar els treballadors i les treballadores malgrat que la producció ara mateix està paralitzada i en que l’Estat n’assumirà els salaris durant el període de tancament. És a dir, deixar les empreses llestes i preparades per tornar a estar al 100% de la seua capacitat tan bon punt torne la normalitat.
Adrián Todolí afirma que és aquesta mesura la que precisament s’ha pres a Espanya amb els ERTO (Expedients de Regulació d’Ocupació Temporal): una suspensió del contracte de treball per la qual l’empresa no ha de pagar ni el salari ni la cotització a la Seguretat Social i les persones contractades no prestaran serveis.
Però, a canvi, explica Todolí, hi ha d’haver un compromís de les empreses, és a dir, s’han de comprometre a no acomiadar cap persona per raons econòmiques o productives en els sis mesos següents. I, d’altra banda, durant l’estat d’alarma, s’han desincentivat els acomiadaments, per la qual cosa ha augmentat la indemnització que l’empresa ha de pagar a les persones treballadores.
L’economia funciona per expectatives i això vol dir que si la majoria de les empreses entén que la crisi serà llarga i la recuperació, lenta, es produiran acomiadaments, la qual cosa reduirà el consum i finalment desencadenarà una crisi efectivament llarga, és a dir, l’anomenada autoprofecia.
Mantenir la confiança és molt complicat i més en un món d’oportunisme polític i de fake news en xarxes socials. El negativisme és igual de contagiós que el virus i des de les institucions econòmiques espanyoles s’està apostant per una ràpida recuperació i per donar confiança al mercat amb grans injeccions de diners, conclou Adrián Todolí.
Llegiu l’article original publicat en The Conversation.
Arxivat en: Difusió i comunicació científica , Cultura Científica