El nou número de la revista Mètode dedica un especial d’anàlisi a la COVID-19

  • Mètode
  • 4 de juny de 2020
 

Mètode, la revista de difusió de la investigació de la Universitat de València, publica el seu segon volum de 2020 amb un recull d’articles d’especialistes de diferents àmbits per analitzar la crisi de la COVID-19 des d’una perspectiva multidisciplinària.

Les professores de comunicació Celeste Condit (Universitat de Georgia), Teresa Thompson (Universitat de Dayton) i Leah Ceccarelli (Universitat de Washington), la divulgadora Ester Samper i el catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de València Juli Peretó ofereixen una visió des de la ciència de l’evolució d’aquesta pandèmia. 

L’especial es completa amb una tribuna de Juan Romero, catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de València, i dos articles en les seccions habituals de la revista a càrrec dels seus col·laboradors. Josep Lluís Barona, catedràtic d’Història de la Ciència de la Universitat de València,  ofereix una reflexió sobre les pandèmies al llarg de la història, mentre que Ricard Guerrero i Mercé Berlanga ens parlen del SARS-CoV-2 des del punt de vista de la microbiologia.

«La ciència com a resposta», així inicia Martí Domínguez, director de Mètode, l’editorial del nou número. «Aquest hauria de ser el missatge que impregnara la societat després d’aquesta crisi per la COVID-19», assegura el també professor de Periodisme de la Universitat de València.

Aquest dossier especial se suma a la secció web que va nàixer arran de la declaració d’estat d’alarma i la crisi sanitària, en el qual, a més de comptar amb peces periodístiques, han col·laborat científics com ara Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans; Josep Bernabeu-Mestre, catedràtic d’Història de la Ciència de la Universitat d’Alacant, o Salvador Macip, professor de la Universitat de Leicester i de la Universitat Oberta de Catalunya.

A més, durant el confinament, Mètode ha posat en marxa la secció «Mètode a casa» en el seu canal de Youtube, amb entrevistes realitzades per videoconferència amb especialistes que estan treballant en el SARS-CoV-2 o en les conseqüències de la pandèmia.

Un monogràfic central sobre els estàndards de la ciència

L’especial COVID-19 s’insereix en el número Estàndards: Els maons de la complexitat, que aborda la qüestió dels estàndards en la ciència, amb especial èmfasi en la biologia sintètica; una àrea que, tant per la seua novetat com complexitat, encara troba resistències en l’àmbit de l’estandardització. Coordinen el número Juli Peretó –catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de València i vicedirector de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio)– i Manuel Porcar –investigador de la Universitat de València en el grup de Biotecnologia i Biologia Sintètica de l’I2SysBio. Ambdós hi participen amb un article conjunt sobre els reptes que planteja la biologia sintètica en el seu camí cap a l’estandardització.

L’investigador del Centre Nacional de Biotecnologia Víctor de Lorenzo tracta en l’article d’obertura del monogràfic la fundació de la biologia sintètica i el tipus d’estàndards a què aquesta hauria d’aspirar. Pablo Shyfter, professor de l’Escola de Ciències Polítiques de la Universitat d’Edimburg, aporta una perspectiva sociològica a les infraestructures, físiques i socials, que fan possible que els estàndards funcionen. Sergi Valverde, doctor en Física Aplicada i investigador de l’Institut de Biologia Evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra – CSIC, ens parla de la difícil (i potser impossible) estandardització del programari informàtic. Per últim, Michele Garfinkel, directora de Política Científica de l’Organització Europea de Biologia Molecular (EMBO, en les seues sigles en anglès), reflexiona sobre quins estàndards necessita la ciència per a acomplir amb els objectius d’una ciència oberta i d’una recerca i innovació responsable.

Altres Notícies