En aquesta obra, Pere Puigdomènech repassa com la necessitat bàsica de menjar determina una part important de la vida de les persones i com, en l’actualitat, els éssers humans depenen de les decisions que l’espècie va prendre en l’origen de l’agricultura fa uns 10.000 anys. Així, la societat ha de fer front als reptes que implica alimentar una població que pot passar dels 9.000 milions d’humans a mitjan d’aquest segle, que està vivint en ciutats cada vegada més grans i que té unes exigències de menjar suficient, segur, saludable i que es corresponga a les seues normes culturals.

En els 26 capítols que formen el llibre, l’autor es remunta als inicis de la vida, on els primers organismes ja necessitaven alimentar-se, i descriu els grans canvis que s’han produït en la forma de menjar al llarg de la història de l’ésser humà. Aquests han culminat amb el desenvolupament de la indústria alimentaria, el comerç d’aliments, l’agricultura de precisió, l’explotació de la ramaderia i la millora genètica vegetal.

El llibre reflexiona sobre el plaer que implica menjar i la influència de la cultura en la nostra alimentació, i també sobre la desaparició d’alguns costums com són menjar en família i cuinar a casa, que cada vegada són més substituïdes per menjar ràpid aliments ja preparats davant d’una pantalla. A més, descriu les conseqüències negatives que l’actual manera d’alimentar-nos té sobre el planeta i la salut, a través del canvi climàtic, la contaminació d’aliments i aigües, l’augment de l’obesitat o malalties que poden derivar d’un alt consum de carn i dietes poc variades.

Molt reconegut tant pels seus mèrits com a investigador com per la seua faceta divulgativa, Puigdoménech ha rebut la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (1992), el Premi Fundació Catalana per la Recerca (2000), el Premi de la COSCE de divulgació científica (2013) i el Premi Vicent Andrés i Estellés de Narrativa Científica (2006).

L’autor és el president de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans i és també membre del CSIC, la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de l’Acadèmia Europea, de l’Organització Europea de Biologia Molecular i és membre estranger de diverses acadèmies europees.