Com a conseqüència de l’avanç de la tecnologia, les empreses poden accedir a informacions sensibles com ara opinions polítiques, sexe, orientació sexual o religió a partir d’estadístiques basades en el lloc de residència, consum d’informació i reputació en línia. Segons Adrián Todolí, el processament d’aquestes dades per part d’algoritmes pot crear desigualtats. Per exemple, menciona la selecció de persones dels consells d’administració en empreses de l’IBEX 35. Com que actualment 9 de cada 10 d’aquests llocs de treball estan ocupats per homes, és “més probable” que l’algoritme considere que un home hi encaixa millor que una dona, perquè així ho “confirmen” estadísticament les dades, entre d’altres exemples.

Adrián Todolí, també professor ajudant doctor de Dret del Treball i de la Seguretat Social i codirector de la Càtedra d'Economia Col·laborativa i Transformació Digital, destaca que el desenvolupament de la tecnologia de processament de dades i les possibilitats del Big Data i la seua aplicació en la presa de decisions empresarials suposen un complex paradigma en les relacions laborals. Aquestes decisions —més o menys automatitzades— van des de la filtració de candidatures en els processos de selecció fins a l’acomiadament, passant per l’ascens o la pujada de sou. D’acord amb Todolí, hi ha una creixent preocupació en què el tractament de dades i la presa de decisions per part d’un algoritme en substitució de l’humà, puga finalitzar en una discriminació que vulnere drets fonamentals.

La governança col·lectiva implica completar la legislació actual en matèria de protecció de dades amb la figura dels representants del personal empleat o sindicats per a negociar les salvaguardes en el tractament de dades i evitar la indefensió de l’individu enfront de les decisions basades en el processament d’informació per part d’algoritmes, o directament preses per aquests.

A més, per a evitar aquestes possibles discriminacions ha d’existir un dret a una explicació. És a dir, partint del fet que és possible que la tecnologia accedisca a informacions sensibles i prenga decisions automàtiques a partir d’aquestes, la persona empleada ha de conèixer com i per què s’ha pres la decisió per a poder oposar-se o al·legar el que considere oportú.

Segons Todolí, la regulació existent sobre protecció de dades té un caràcter fonamentalment individualista que deixa el treballador o la treballadora en una situació d’indefensió enfront de l’empresa i permet a l’empresariat regular les salvaguardes de protecció de dades unilateralment. La proposta d’una governança col·lectiva permetria fiscalitzar conjuntament amb els representants del personal empleat l’ús de les dades des d’una posició més privilegiada.

Article:

Adrián Todolí Signes: «La Gobernanza colectiva de la protección de datos en las relaciones laborales: Big Data, creación de perfiles, decisiones empresariales automatizadas y los derechos colectivos». Revista de Derecho Social. Núm 84, 2018, pàgs. 69-88.