El perill del plagi i dels mitjans predadors per a la comunicació científica

  • Unitat de Cultura Científica i de la Innovació
  • 1 de febrer de 2019
 
María Francisca Abad, directora del Departament d’Història de la Ciència i Documentació a la Facultat de Medicina de la Universitat de València.
María Francisca Abad, directora del Departament d’Història de la Ciència i Documentació a la Facultat de Medicina de la Universitat de València.

María Francisca Abad, directora del Departament d’Història de la Ciència i Documentació a la Facultat de Medicina de la Universitat de València, ha analitzat l’amenaça que suposen per a la comunicació científica pràctiques com el plagi, el reciclatge, l’apropiació o la clonació, entre d’altres. També la presència de mitjans predadors (aquells caracteritzats per publicar articles sense un procés real de selecció i avaluació del contingut).

L’article, publicat a la revista Anales de Pediatría, de l’Asociación Española de Pediatría, revisa els diversos tipus de plagi existents, com la còpia i apropiació de fragments de l’obra d’un autor sense que aquesta siga citada adequadament, la clonació –acte d’enviar el treball d’una altra persona com si fóra propi–, o el reciclatge –acte d’agafar un treball anterior propi, sense citar-lo adequadament.

La investigadora també planteja com a plagi l’apropiació d’una obra aliena amb el consentiment de les persones autores, com ocorre en la compra-venda de treballs científics, en el tàndem entre els autors fantasma i els autors honoraris, i els casos d’autoria regal on persones firmants d’un treball no han intervingut en el mateix.

La directora del Departament d’Història de la Ciència i Documentació assenyala que va començar aquesta investigació per encàrrec de la revista que l’ha publicada, donat que aquesta havia detectat que articles publicats a diverses publicacions pediàtriques espanyoles havien sigut íntegrament plagiats i publicats al que s’anomena revistes predadores. Aquesta pràctica atempta contra la propietat intel·lectual i també contra l’ètica de la comunicació científica.

En el context del plagi, l’article centra la seua atenció en el paper de les revistes predadores. Aquestes, d’acord amb Abad, “són verdaderament nocives per a la ciència”, ja que en publicar sense examinar ni avaluar les propostes que reben, estan cometent un frau científic. “Tampoc estan compromeses de cap forma amb el progrés científic ni amb la divulgació del coneixement, sinó que únicament busquen obtindre beneficis a partir de publicar. Constitueixen una amenaça per a la integritat del sistema científic, ja que comprometen la qualitat d’allò que es publica”, ha declarat la investigadora.

L’efecte perjudicial pot ser enorme, d’acord amb Abad, si aquestes pràctiques es perpetuen. En primer lloc, perquè deterioren la imatge pública i científica del format d’accés obert de les publicacions –un model de negoci basat en el pagament de taxes per publicació, en lloc del pagament de taxes per lectura–, model pel que aposten diverses revistes amb altes quotes de qualitat i rigor.

En segon lloc, perquè gran part del personal investigador que s’inicia en aquest camp no és conscient de com operen els mitjans predadors, i decideixen publicar les seues investigacions en aquest tipus de mitjans. I en tercer lloc, perquè el plagi, la clonació o el reciclatge, i publicar en revistes predadores mostra una deficiència deontològica alarmant i un sistema en el que predomina complir els objectius en compte de fer-ho de forma ètica.

La directora del departament d’Història de la Ciència i Documentació de la Universitat de València planteja que una de les causes que afavoreixen aquest fenomen és el sistema d’avaluació del rendiment investigador actual, el qual prima “la quantitat de treballs publicats, enfront de la seua qualitat intrínseca o el seu valor social, sanitari o econòmic”, assegura.

També, la publicació de la docent trasllada que la comunitat científica hauria de ser conscient de l’existència d’aquest tipus de publicacions, i prendre mesures que asseguren que cap investigador puga obtenir reconeixement professional per un currículum en el que s’integren articles publicats a revistes predadores.

 

Article:

Abad, M. F. (2019). «El plagio y las revistas depredadoras como amenaza a la integridad científica». Anales De Pediatría, 90(1). doi: https://doi.org/10.1016/j.anpedi.2018.11.003.

Enllaç: https://www.analesdepediatria.org/es-el-plagio-las-revistas-depredadoras-articulo-S1695403318305265

Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies