Durant l’acte s’han exposat els principals resultats del diagnòstic sobre el veïnat immigrant de València amb dades recollides entre 2006 i 2016. En aquest últim any, les veïnes i veïns estrangers eren 96.056 persones, el 12,2% del total del veïnat; un percentatge que augmenta al 16,7%, 131.754 persones, si es comptabilitza a les nascudes en l'estranger, pròpiament immigrants. Els resultats que es presenten s'estructuren en dinàmiques d'inclusió i d'exclusió, així com els aspectes i línies a prioritzar per a aconseguir una ciutat més acollidora, per a tots i totes, i avançar cap a una València intercultural. L'equip de la Universitat de València que ha realitzat l’estudi és del Grup d’Investigació Migracions, Diversitat i Cohesió Social i està compost per Jordi Giner, Miguel Monsell, Elena Mut, Yaiza Pérez i Francisco Torres, com a director, de la Facultat de Ciències Socials.

L'acte ha tingut dos parts. En la primera, s’han presentat de forma sintètica els principals resultats de l'estudi. En la segona, s'ha aprofundit en alguns aspectes mitjançant una conversa-debat amb membres del Consell Local d'Immigració i de l'equip de recerca de la Universitat.

D'acord amb el diagnòstic, la crisi econòmica ha desestabilitzat el procés d'inserció social i urbà en què es trobava bona part del veïnat immigrant en 2008. I ha fet bastant més difícil la inserció de les persones que van arribar després. “Si haguérem de sintetitzar les conclusions diríem que es donen dinàmiques d'inclusió, en diferent grau i amb diversos límits, en els àmbits d'Educació, Sanitat, Serveis Socials i espais públics”, apunta l’estudi. Per contra, “les dinàmiques més potents d'exclusió es deriven de l'àmbit econòmic, de la normativa d'estrangeria i de l'habitatge. Tenim també dinàmiques obertes en l'àmbit del barri i respecte a les imatges i discursos sobre els immigrants”, conclouen.

València, com altres ciutats espanyoles, està lluny de la situació de moltes ciutats europees en les quals la immigració es percep com un dels grans problemes ciutadans, encara que segons apunta l’estudi “no és menys cert que el nostre procés està obert”. En aqueix sentit, cal subratllar alguns resultats. En els últims deu anys s'ha consolidat una estratificació social segmentada, per classe-ètnia-origen, més polaritzada i que té una clara plasmació sociourbana: els barris obrers perifèrics. Segons l’equip d’investigació, si bé es manté la convivència tranquil·la, les condicions socials d'aquesta convivència s'han degradat pels impactes de la crisi, mals treballs, precarietat, inseguretat econòmica, en amplis sectors populars, i entre ells bona part del veïnat immigrant. “Els nostres afeblits serveis públics no han mostrat capacitat per a revertir les tendències a l'estratificació social etno-polaritzada ni per a cobrir els dèficits d'equipaments, serveis i atenció social”, apunten. A València, s'han constatat aspectes de discriminació i racisme de “baixa intensitat”; no obstant açò, els resultats de l'estudi apunten al fet que l'obstacle fonamental per a una millor inserció urbana del veïnat immigrant no és cultural, sinó de situació soci-econòmica, de classe retro-alimentada per ètnia-origen. Tot açò planteja, en opinió de l'equip investigador, més enllà dels aspectes específics del veïnat immigrant, “la qüestió més general sobre el tipus de ciutat que volem ser i la necessitat de polítiques generals de ciutadania”.

Torres, F.  (dir), Pérez, Y., Mut, E., Giner, J. y Monsell, M.  (2018). Hacia una ciudad intercultural. El vecindario inmigrante en Valencia. 2006 – 2016. Valencia: Ayuntamiento de Valencia.

http://roderic.uv.es/handle/10550/65857?show=full