“Una hipòtesi probable de la bretxa de gènere en aquesta edat són les càrregues familiars. Les científiques joves van ser les que principalment es van encarregar de la cura de la família i les responsabilitats de la llar, on van passar una major quantitat de temps d’acord amb les dades de Google Mobility, de manera que van tindre menys temps per desenvolupar les seues investigacions”, ha destacat Francisco Grimaldo, investigador principal d’aquest estudi a la UV.

Amb l’inici de la pandèmia i el confinament va augmentar enormement la producció d’articles acadèmics, especialment en els camps de medicina i salut. Els científics (en masculí) tenien més temps per treballar i produir papers (articles). Les científiques, que en principi estaven en les mateixes condicions, també van augmentar la producció, però aquest creixement va ser molt menor que en el cas dels homes (que arriba a ser el 50% menor en funció de la franja d’edat i la disciplina). És a dir, es va produir més del que és habitual, però els científics en major quantitat que les científiques.

Segons Francisco Grimaldo i Daniel García (ambdós de l'Intelligent Data Analysis Laboratory de la UV) i experts de la Universitat de Milà, la Universitat de Lund i la Universitat de Linnaeus (les dues últimes de Suècia), publicar més pot permetre a molts homes donar-se a conèixer i engrandir el seu currículum d’investigador. “En els pròxims anys, podríem veure com el camí iniciat en els primers mesos de 2020 donaria més fruits en la carrera de molts homes, no així en la de les investigadores i científiques que es van veure obligades a fer-se càrrec d’altres tasques que, se suposa, són compartides”, explica Francisco Grimaldo.

En ciència és fonamental publicar les investigacions i compartir els resultats, de manera que cada estudi és susceptible de convertir-se en un article, si bé molts no arriben a veure la llum. Les revistes científiques descarten milers d’articles cada any. L’editorial Elsevier, que té dades de 2.329 capçaleres científiques diferents, ha cedit les dades anonimitzades de tots els seus articles a la Universitat de València, tant els publicats com els que no, fet que ha permès dur a terme aquest estudi.

En l’article publicat s’esmenta també la revisió dels papers que arriben a les revistes. Es tracta d’una tasca compartida en la comunitat científica a la qual pràcticament la totalitat de científiques i científics dediquen una part important del seu temps. Amb l’augment dels treballs científics, publicats o no, també van augmentar les correccions. “No obstant això, ací no s’ha constatat diferència entre gèneres, fet que ens diu que les dones van seguir mantenint la seua vocació de servei a la comunitat científica”, explica Grimaldo.

Aquest article és resultat del projecte “Eines informatives avançades sobre la revisió per parells d’articles científics”, finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, l’Agència Estatal d’Investigació i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional, amb referència RTI2018-095820-B-I00.

Article:

Squazzoni F, Bravo G, Grimaldo F, García-Costa D, Farjam M, Mehmani B (2021). «Gender gap in journal submissions and peer review during the first wave of the COVID-19 pandemic. A study on 2329 Elsevier journals». PLoS ONE 16(10): e0257919. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0257919