‘El fenómeno Airbnb en Valencia’ és el títol del document que identifica les claus del lloguer turístic a la metròpoli. Entre les principals conclusions destaca l’elevat grau de professionalització de l’activitat. Això és fa palès tant en la tipologia dels anuncis –5.458 anuncis, el 75,77% del total, són anuncis comercials, és a dir,  l’objectiu de les quals és ser llogats el màxim temps possible– com en la tipologia ‘d’amfitrions’: si bé el 71,91% dels amfitrions tenen un sol anunci en Airbnb, el 28,09% restant controla més de la meitat del total d’anuncis (el 58,54%) i acumulen,  de mitjana 3,57 anuncis. Això s’explica perquè a València els ingressos depenen principalment del número d’anuncis que tenen els amfitrions. 

L’informe també incideix en les característiques dels habitatges turístics. Així mateix, resulta remarcable que en la plataforma de lloguer turístic predominen els allotjaments sencers (68,3%), en gran mesura segones i terceres residències que s’anuncien en el mercat turístic la major part de l’any (de mitjana, 167 dies) i que destaquen per tindre una grandària més bé reduïda (0 a 3 habitacions), posat que es tracta de la tipologia d’immobles que més rendiment econòmic permet.    

La concentració espacial és un altre dels elements que destaca Gil en el seu treball. Així, predominen les zones de major afluència turística: Ciutat Vella i Poblats Marítims són els districtes que concentren major nombre d’anuncis i que allotgen l’oferta més professionalitzada; en aquestes zones, els anuncis d’Airbnb representen un 8,28% i un 6,17% dels habitatges existents. En aquest sentit, apunta Gil, el fenomen Airbnb s’ha expandit no en relació a la diferència de renda -entre lloguer residencial i turístic-, sinó segons el rendiment absolut: la capacitat que té per a generar rendes immobiliàries. 

Pel que fa a la distribució dels ingressos, el model Airbnb potencia la concentració d’aquests: el 20% dels amfitrions que més beneficis obté concentra el 68% d'ingressos de la ciutat; a més, quasi el 90% del rendiment econòmic prové d’anuncis comercials. 

Per últim, l’informe aborda la relació entre el lloguer de curta durada i el mercat local d’habitatge. Segons l’estudi, si bé l’aprofitament turístic d’un habitatge ofereix un rendiment econòmic molt major al lloguer residencial (entre 500 euros i 1.200 euros més d’ingressos), l’impacte del fenomen Airbnb es troba distribuït de manera desigual i en la majoria de districtes la presència d’Airbnb és residual. En canvi, en Poblats Marítims i Ciutat Vella els lloguers turístics representen entre el 10 i 12% de primeres residències. Ciutat Vella és el districte on més immobles s’haurien convertit en habitatges turístics, 905 immobles, seguit de Poblats Marítims, amb 510 habitatges.

Javier Gil García es investigador postdoctoral (Uppsala University) i doctor en Sociologia (UNED). Ha publicat múltiples treballs en revistes i llibres científics sobre habitatge i el mercat immobiliari,  Airbnb, la turistificació i les plataformes digitals. També és investigador del projecte finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats: ‘Like a local: efectos socioespaciales de Airbnb. Turismo y transformación en 4 ciudades de España’, on investiga els efectes de la Covid-19 sobre el mercat d’Airbnb.