“Encara avui continuen les conseqüències de la Guerra Civil, relacionades ara amb la repressió i la memòria històrica. I si alguna cosa estudia aquest llibre és la repressió, tant republicana com nacional, contra el col·lectiu d’advocats”, explica Pascual Marzal, del Departament de Dret Financer i Història del Dret, qui durant anys ha investigat l’actuació dels juristes durant la II República i la Guerra Civil.

En el text, el professor exposa com, amb el triomf de l’exèrcit de Franco, es va situar en els òrgans de govern dels col·legis d’advocats membres completament convençuts del règim, la missió principal dels quals va ser eliminar del seu càrrec tots aquells lletrats afins als ideals republicans. Una depuració que va culminar l’any 1941. Així defineix Marzal aquest monogràfic, en el qual explica com durant els anys de guerra un nombre reduït d’advocats de tarannà esquerrà va intentar mantenir viva la representació i atribucions del seu col·legi. No obstant això, la realitat d’una situació excepcional va impedir que aquest objectiu poguera dur-se a terme.

El professor de la Universitat de València també analitza la complicada situació en què van quedar molts lletrats que es trobaven pròxims als ideals de l’alçament de Franco, i que van haver de suportar l’acció de les autoritats del Front Popular o la venjança dels grups anarquistes i antifeixistes.

Pascual Marzal ha publicat diversos treballs sobre la Guerra Civil i la postguerra tractats des del punt de vista dels professors de dret, jutges, magistrats i fiscals, i ara, amb aquesta publicació, també ho ha fet des de la visió de l’advocacia. Aquest llibre, publicat al setembre, és un pas més de la seua investigació, la qual es desenvolupa des de fa més de dos anys.

El contingut de la publicació està dividit en tres parts. La primera estudia la situació del Col·legi de València i dels seus advocats durant la Guerra Civil; en la segona Pascual Marzal analitza l’estat d’aquesta institució una vegada acabat l’enfrontament civil, i incideix principalment en la repressió militar, econòmica i col·legial fins a 1941; i l’últim bloc reuneix les biografies dels més de vuit-cents advocats inscrits al Col·legi el 1936.

L’expert tracta també fets com l’ocupació de les instal·lacions del Col·legi d’Advocats i del Palau de Justícia d’agost de 1936, la tasca de propaganda que es va dur a terme a favor de la causa republicana o la crisi econòmica i professional de l’exercici d’advocacia, entre d’altres. Igualment el protagonisme dels juristes tant en l’administració de justícia dels tribunals populars com en la Cinquena Columna, terme que fa referència a un sector de lletrats afins al bàndol sublevat i que es reunia en la clandestinitat per organitzar-se contra el règim republicà.

Recerca en un període curt

L’investigador explica que fins el moment les investigacions sobre col·lectius professionals durant la Guerra i la postguerra s’han limitat a ser estudis estrictament institucionals en els quals no s’ha donat importància al col·lectiu de lletrats. A més, la majoria d’aquests treballs es refereixen a grans períodes cronològics, de vegades de segles, fet que impedeix aprofundir en els problemes que afecten els advocats en un moment concret.

Peus de fotografia galeria d'imatges:

1.- El professor Pascual Marzal, al seu despatx de la Universitat de València

2.- Teodor Llorente Monleón, jove advocat assassinat durant la Guerra Civil, llicenciat en Dret per la Universitat de València

3.- Escut del Col·legi utilitzat durant la Guerra Civil

4.- Efígie de la Mare de Déu, patrona del Col·legi d’Advocats de València, esculpida en 1939

5.- L’advocat Pedro Ribelles, va ser expulsat del Col·legi d’Advocats de València en acabar la Guerra per haver publicat el llibre El matrimonio libre

6.- Portada del llibre de Pascual Marzal Abogacía y Guerra Civil