“La cuina mediterrània de hui, inclosa la valenciana, es caracteritza per estar forjada a base d’intercanvis culturals, i ara sabem que així va ser ja durant l’Edat del Bronze en llançar llum aquest estudi sobre com la globalització va afectar ja fa mil·lennis la cuina mediterrània”, explica l’arqueòleg biomolecular Domingo C. Salazar García. Amb aquesta recerca es pretenia aclarir si la primerenca globalització de les xarxes comercials en l’Edat del Bronze també va afectar l’alimentació.

L’equip investigador ha analitzat residus d’aliments en el carrall dental i ha trobat evidències que els habitants de la costa del Mediterrani oriental ja consumien cúrcuma, plàtans i fins i tot soja durant l’Edat del Bronze i l’Edat del Ferro. Per a les seues anàlisis, l’equip internacional (amb investigadors d’Israel, Alemanya, Regne Unit i Espanya) va examinar les restes de 80 persones de les excavacions de Megiddo i Tell Erani (Israel), jaciments inclosos en una àrea considerada una via d’intercanvi entre Egipte, el Mediterrani i Àsia fa 4.000 anys.

“Les espècies, les fruites i els olis exòtics d’Àsia van arribar així al Mediterrani diversos segles, en alguns casos fins i tot mil·lennis, abans del que es pensava”, assegura Philip Stockhamer, coautor sènior de l’estudi. “Aquesta és l’evidència directa més primerenca fins a la data de cúrcuma, plàtan i soja fora del sud i est d’Àsia”, conclou Robert C. Power, co-primer signant de l’article. També és una evidència directa que ja en el segon mil·lenni a. C. existia un florent comerç a llarga distància de fruites exòtiques, espècies i olis, que es creu que va connectar el sud d’Àsia i el Mediterrani a través de Mesopotàmia o Egipte.

L’objectiu de la investigació va ser conéixer els hàbits alimentaris de les poblacions d’aquesta zona durant l’Edat del Bronze mitjançant l’anàlisi de rastres de restes d’aliments, incloses proteïnes i microrestes de plantes en el càlcul dental humà. En aquest sentit, la boca humana està plena de bacteris, que contínuament es petrifiquen i formen càlculs, quedant durant el procés diminutes partícules de menjar atrapades i conservades en ells, que són les que ara han permés la investigació. “Tenim sort en trobar persones que no van prestar molta atenció a la higiene dental en el passat, la qual cosa hui ens permet estudiar el seu càlcul dental”, exposa Domingo C. Salazar.

Paleoproteòmica

L’equip d’investigació ha utilitzat un mètode paleoproteòmic (estudiar les proteïnes antigues) que esperen que puga convertir-se en un procediment estàndard en arqueologia. “El nostre estudi d’alta resolució de proteïnes antigues i restes vegetals del càlcul dental humà és el primer del seu tipus a estudiar les cuines de l’antic Pròxim Orient”, diu Christina Warinner, coautora sènior de l’article.

“El nostre enfocament obri nous camins científics”, explica l’estudiant de doctorat i co-primera signant Ashley Scott. Això es deu al fet que assignar restes de proteïnes individuals a aliments específics no és una tasca fàcil. “Curiosament, trobem que les proteïnes associades a al·lèrgies semblen ser les més estables en el càlcul humà”, diu Scott, una troballa que creu que pot deure’s a la termoestabilitat de molts al·lergògens. Per exemple, els investigadors van poder detectar blat a través de proteïnes de glútens de blat. Després, l’equip va poder confirmar de manera independent la presència de blat utilitzant un tipus de microresta vegetal coneguda com fitòlit.

L’equip internacional d’aquesta investigació està integrat per científics de, a més de la Universitat de València, la Universitat Ludwig Maximilian de Munic, la Universitat d’Harvard, l’Institut Max Planck per a la Ciència de la Història Humana i la Universitat d’Haifa.

Trajectòria

Domingo C. Salazar (València, 1981) és arqueòleg biomolecular. És investigador d’Excel·lència de la Generalitat Valenciana en el Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València. La seua investigació se centra en la reconstrucció d’estils de vida en la prehistòria i primers períodes històrics. Està especialment interessat en els neandertals, la transició a l’agricultura i el sorgiment de societats complexes. La seua acció s’ha centrat en analitzar la dieta humana, la salut i la migració a través de tècniques biogeoquímiques (anàlisis isotòpiques, proteòmiques i de residus lipídics) i microscòpiques en una varietat de teixits humans i faunístics (ossos, dents, cabell, càlculs dentals), així com en restes de ceràmiques.

Article:

Scott AS, Power RC, Altmann-Wendling V, Artzy M, Martin MAS, Eisenmann S, Hagan R, Salazar-Garcia DC, Salmon Y, Yegorov D, Milevski I, Finkelstein I, Stockhammer PW, Warinner C. (2020) «Evidence for long-distance trade in exotic foods and spices from South Asia to the Near East in the 2nd millennium BCE». Proceedings of the National Academy of Sciences. PNAS first published December 21, 2020. DOI: https://doi.org/10.1073/pnas.2014956117

Peus de fotos:

- Domingo C. Salazar és arqueòleg biomolecular i investigador de la Universitat de València.

- Reconstrucció en 3D de la Tomba 50 de Megiddo. (c) The Megiddo Expedition.