Amalia Domingo Soler (Sevilla, 1835-Barcelona, 1909) va sentir des de la seua adolescència la ferma voluntat de ser escriptora. Però en una època en què la dona tenia difícil l'accés a la paraula va haver de recórrer a altres veus per a fer-se sentir: la dels esperits. Marcada per una precarietat econòmica que sovint el va obligar a compaginar l'escriptura amb treballs de costurera, quan no a viure de la caritat, soltera i afectada per una malaltia ocular congènita, va trobar en el puixant moviment espiritista, que a la calor de les idees d’Allan Kardec floria en l'últim terç del segle XIX, una eixida per a canalitzar les seues inquietuds religioses i aspiracions literàries i periodístiques. Com a directora de la Llum de l'Avenir i gràcies als seus escrits i conferències, es va convertir en un dels referents de l'espiritisme espanyol i iberoamericà de la fi de segle. Un reconeixement com la Gran Dama de l'espiritisme que li va permetre molt més: canalitzar el seu compromís social en la defensa de les classes populars, la llibertat de consciència, el lliure pensament, l'educació laica i la lluita per l'emancipació de la dona.

Begoña Sáez Martínez és doctora en Filologia Hispànica, professora i coordinadora d'extensió universitària de la UNED Centre Alzira-València “Francisco Tomás y Valiente”, a més de premi Conde de Cartagena (2000) de la RAE per la seua investigació sobre Antonio de Hoyos y Vinent y el decadentismo en España. Entre les seues publicacions destaquen: Las sombras del modernismo (2004), Las mujeres del Quijote y otros escritos de María Carbonell (2005), Ciutats marroquines de Daniel Martínez Ferrando (2006), Crónicas viajeras de Joaquín Dicenta (2018) o la coordinació i edició de La poesía está en el viento (2013) i de Santa Teresa de Ávila en Brasil (2015). Així mateix, ha participat en obres col·lectives amb estudis com a «Críticos, críticas y criticadas» en La mujer de letras o la letraherida (2008), «Las mujeres del Quijote» en Multiplicaciones del Quijote (2016) o «El macabro Antonio de Hoyos y Vinent i les seues formes decadentistas del horror» en Expressiones del horror en la ficción hispánica (2019).