La iniciativa forma part d’un ambiciós programa que l’IDH-UV desenvoluparà al llarg del 2018 amb motiu de la celebració del setanta aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. Una desena d’investigadors de l’IDH-UV han participat en la preparació dels articles i del material didàctic de l’obra: Cristina García Pascual, José Elías Esteve, Raquel Vanyó, Belén Cardona, Ángeles Solanes, María Dalli, Ruth Mestre, Andrés Gascón, Consuelo Ramón i Javier de Lucas. En l’acte de presentació del llibre, que es titula Per què el drets humans, intervindran junt amb el rector, Esteban Morcillo, el secretari autonòmic d’Educació, Miguel Soler; el director de l’editorial Tirant lo Blanch, Salvador Vives; i el director de l’IDH-UV, Javier de Lucas. El projecte editorial ha comptat amb el suport de la Generalitat Valenciana, a través de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, així com del Cefire. 

Encara que les activitats de l’IDH-UV se centren bàsicament en la recerca i en la formació d’estudiants de postgrau, segons explica el seu director, “l’Institut de Drets Humans aposta també per una àmplia difusió i divulgació de la cultura dels drets humans a través de l’elaboració de recursos i de material pedagògic, així com una oferta de formació que inclou altres àmbits educatius des de l’educació informal a l’ensenyament secundari”. Així, l’IDH-UV, a més d’impartir conferències i xarrades de divulgació en instituts de secundària, ha iniciat una experiència pilot amb estudiantat de batxillerat europeu en la qual col·laboren estudiants Erasmus del Grau de Dret. De manera que aquest llibre, afegeix el professor de Lucas, “és un manual senzill i clar que pretén ser un instrument d’ajuda per al professorat de secundària interessat en la cultura dels drets humans i també, òbviament, per als mateixos estudiants”. 

En la primera part de l’obra s’ofereix una noció sintètica de la història del reconeixement dels drets humans i una aproximació als principals tipus de drets humans, que acaba amb un interrogant que els autors consideren clau: “Com poder exercir i protegir els nostres drets? Què podem i què hem de fer?”. I en la segona proposen exemples i eines de discussió (preses del cinema, la literatura, o els jocs de rol…) per animar dinàmiques de grup a les aules sobre drets concrets i les seues violacions: violència masclista, altres violències com ara l’assetjament escolar, delictes d’odi, xenofòbia i racisme, gestió de la diversitat cultural, límits a la llibertat d’expressió, drets econòmics, socials i culturals, sobre la noció de memòria i, fins i tot, sobre la polèmica qüestió dels drets dels animals. L’obra es completa amb una breu recopilació legislativa que arreplega normes d’àmbit internacional, europeu, estatal i autonòmic.

Creat l’any 2005, l’Institut de Drets Humans de la Universitat de València va rebre del Ministeri d’Educació l’Esment d’Excel·lència pel seu programa de Doctorat en Drets Humans, Democràcia i Justícia Internacional. L’IDH forma part del projecte Consolider en el qual participen dotze grups de recerca de diverses universitats espanyoles, coordinat per l’Institut de Drets Humans Bartolomé de las Casas de la Universitat Carles III de Madrid.