Amb aquesta nova etapa de la revista Debats, explica el professor Rius-Ulldemolins, “es pretén combinar el rigor acadèmic i la innovació intel·lectual, amb la voluntat de contribuir al debat d’idees en la societat valenciana”. Així mateix s’han efectuat canvis en el disseny i en la maqueta, realitzats per Juan Nava i s’han incorporat il·lustracions de Luis Demano.

El monogràfic porta com a títol «Comunitats imaginades al segle xxi. Homenatge a Benedict Anderson», historiador i politòleg que va encunyar aquest concepte. L’aportació d’Anderson, com recorda Marc Sanjaume a l’apartat de “Punts de vista”, és analitzar que vol dir afirmar que les nacions son col·lectivitats imaginades o construïdes socialment. Imaginades, però no és sinònim d’inventades o falsificades. Alhora, Anderson desenvolupa una metodologia que després es podrà emprar en diversos contexts geogràfics i històrics, com ara l’anàlisi del desenvolupament de la literatura i la indústria editorial com a eina de construcció d’una imatgeria nacional. Igualment, és innovadora i obre un camí nou la investigació sobre el desenvolupament de mapes de la nació com una nova manera de presentació icònica d’aquesta forma d’organització política, econòmica i social que avui en dia encara continua essent, en bona mesura, hegemònica. Aquesta metodologia ha estat prolíficament utilitzada en els estudis de comunicació, tal com mostra Enric Castelló a l’apartat de Punts de vista, tot destacant el paper fonamental dels media en la construcció d’imatgeries nacionals.

El “Quadern”, dedicat monogràficament al concepte de comunitats imaginades d’Anderson, obre amb l’article de Craig Calhoun, prestigiós sociòleg especialista en teoria sociològica i nacionalisme, en el que dibuixa un retrat de la figura intel·lectual d’Anderson i el valor de les seves aportacions teòriques. El monogràfic continua amb l’article d’Albert Moncusí «Comunitats imaginades a contracorrent? Límits, sobirania i pertinences, en qüestió», en què aquest autor debat, arran del cas de la Cerdanya, tres dimensions del concepte d’Anderson: els límits de la nació, els de la sobirania i el que anomena «la comunió entre desconeguts», tot destacant que, malgrat l’aparició de discursos alternatius, la gramàtica nacionalista continua intacta. En tercer lloc, el segueix l’article d’Àlvar Peris «Imaginar la nació a través de la ficció televisiva: memòria, proximitat i vida diària» que aborda el rol de la televisió en la socialització, en la conformació d’una quotidianitat i, alhora, en la generació de sentiments de pertinença; per aquests motius, probablement és avui el canal més important per construir i vehicular a través seu identitats nacionals. Tot seguit, Mariano Martin Zamorano en l’article «Comunitat imaginada i governança en l’acció cultural exterior de Catalunya: entre la participació social i el corporativisme» destaca la importància de la narrativa de les arrels culturals nacionals per a la construcció de les comunitats imaginades. Aquest autor també estudia com l’acció cultural exterior es converteix en un poderós instrument per a la cohesió nacional interior i l’exercici del soft power exterior. Per acabar, tanca el monogràfic la traducció de l’article de Benedict Anderson «Nacionalisme occidental i nacionalisme oriental. Hi ha cap diferència rellevant entre tots dos?». El nacionalisme apareix caracteritzat en l’article com una estructura de pensament i d’actuació compartida a bastament arreu del món (i no solament present a Europa) i que també conté elements molt positius.

Acompanyen el “Quadern” dos articles de la secció «Punt de vista», de Marc Sanjaume i d’Enric Castelló, una entrevista de Lorenz Khazaleh a Benedict Anderson i un exercici autobiogràfic del mateix Benedict Anderson, «Parentiu selectiu», per primera vegada traduït de l’anglès. 

+ Info: http://www.alfonselmagnanim.net/revista-debats