La revista Mètode arriba als 100 números amb ‘Els reptes de la ciència’

  • Mètode
  • 5 de març de 2019
 
Portada del número 99 de Mètode, 'Els reptes de la ciència'.
Portada del número 99 de Mètode, 'Els reptes de la ciència'.

Pere Puigdomènech coordina el monogràfic, il·lustrat amb obres de Manuel Sáez.

Quins reptes li esperen a la ciència a curt i mitjà termini, en termes tècnics, socials i, fins i tot, ètics? Què farem amb un sistema que avança inexorablement cap a una crisi energètica de dimensions encara desconegudes? Podrem aconseguir no només posar fi a la fam al món, sinó alimentar de forma saludable i sostenible la creixent població global? Aconseguirem ferramentes genètiques per a dirigir l’evolució de la nostra espècie? Superarem la crisi ambiental i ecològica derivada del canvi climàtic? Serem capaços de sintetitzar artificialment cèl·lules vivents a un laboratori?

Són aquestes preguntes de resposta complexa i al voltant de les quals gira el monogràfic ‘Els reptes de la ciència’, peça central del número 100 de la revista Mètode. El coordinador n’ha estat Pere Puigdomènech, professor d’investigació del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CSIC-IRTA-UAB-UB) de Cerdanyola, que obri el monogràfic amb un article justament al voltant dels reptes del nostre temps i el rol que hi jugarà la recerca científica. El segueix Carlos Hidalgo, investigador del Centre d’Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques, amb un article centrat en els desafiaments que planteja la transició energètica. Per la seua banda, l’investigador de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries Pere Arús ens parla de l’agricultura del futur, mentre que la professora de Genètica de la Universitat de Barcelona Gemma Marfany tracta les claus tècniques i ètiques al voltant de l’edició genètica en humans. L’ecòleg i investigador Jaume Terradas aborda la crisi planetària de l’anomenat antropocè i, per últim, els investigadors de la Universitat de València Manuel Porcar i Juli Peretó s’endinsen en els reptes científics i socials del camp emergent de la biologia sintètica.

El #Mètode100 arriba il·lustrat amb la sèrie A la recerca del temps perdut, del pintor Manuel Sáez (Castelló, 1961), que presenta objectes de treball típics del laboratori des de perspectives diferents i amb una cridanera combinació de colors i textures. La doble portada d’aquest número ha estat elaborada a partir de l’obra de Sáez i amb ella celebrem la importància d’aquesta fita per a la revista de difusió de la investigació de la Universitat de València.

Mètode entrevista Mavi Mestre, rectora de la Universitat de València

Com sempre, el monogràfic de Mètode ve acompanyat d’entrevistes i articles de divulgació. Per a aquest ocasió, la redactora en cap de Mètode, Anna Mateu, i el director de la revista Martí Domínguez, han tingut l’oportunitat de conversar amb M. Vicenta Mestre, rectora de la Universitat de València, sobre el seu primer any al capdavant d’aquesta institució. D’altra banda, els investigadors Pau Carazo i Eduardo García-Roger de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva entrevisten la catedràtica de la Universitat de Zuric Hanna Kokko, encarregada de la conferència inaugural de la Jornada Científica celebrada el passat octubre per a commemorar els 20 anys del Cavanilles.

També en aquest número retem homenatge a Jorge Wagensberg, amb un perfil a càrrec del periodista Lluís Reales d’aquest «pensador intrús i conversador infatigable» i enyorat col·laborador de Mètode. La periodista i directora de comunicació del CSIC Ainhoa Goñi ens porta un interessant reportatge sobre com la ciència i la tecnologia s’alien per a investigar els crims del passat. Per últim, Antonio Ariño, vicerector de Cultura i Esport de la Universitat de València, reflexiona sobre la comunicació de la ciència en el segle de les fake news i d’un cinisme creixent.

El cicle «Els grans reptes de la ciència» comença aquest dijous 28 a la Nau

Els reptes de la ciència continuaran sent els protagonistes del cicle de conferències organitzat per la revista Mètode, en col·laboració amb l’Escola de Pensament Europeu Lluís Vives, per a celebrar els seus 100 números.

El cicle, que tindrà lloc a La Nau de la Universitat de València, comença hui dijous  28 de febrer a les 19:00 hores amb una conferència sobre com comunicar el canvi climàtic de forma creativa i eficaç, a càrrec del professor de la Universitat de Colorado-Boulder Maxwell Boykoff. A més del canvi climàtic, la intel·ligència artificial, l’alimentació, la genètica i els secrets del nostre cervell són les altres temàtiques al voltant de les quals girarà aquesta sèrie de conferències. Podeu trobar la programació completa fent clic ací.

En el marc de la celebració dels 100 números, Mètode també està preparant una exposició que s’inaugurarà el pròxim 16 de maig a la Sala Oberta de la Nau i es podrà visitar fins al 15 de setembre. L’exposició proposarà un recorregut pels principals desafiaments de la ciència a través dels continguts i temàtiques de la revista, on les portades de Mètode funcionaran com a fil conductor. Les activitats de celebració dels 100 números de Mètode formen part de la programació que el Centre Cultural La Nau de la Universitat de València ha organitzat amb motiu del seu 20è aniversari, coincidint també amb el 520 aniversari de la Universitat de València.