La tesi de Rebeca Zurru porta per títol "Remirando l’oblit. Estratègies creatives des de l’art i l’educació per a la neuro-rehabilitació de l’ictus i la màxima funcionalitat de l’individu en el seu mitjà". Al costat de Ricard Silvestre, ha estat codirigida per Joël Mestre i Roberto Llorens, professors de la Universitat Politècnica de València. El Premi d’Investigació i Assaig sobre Aplicacions Terapèutiques de l’Art té com a objectiu fomentar el pensament contemporani i la seua confluència interdisciplinària, amb la finalitat de contribuir a l’estudi, divulgació i praxi de l’art com a eina terapèutica.

El treball guanyador és un assaig que, segons el jurat, permet donar visibilitat a un sòlid estudi quantitatiu sobre la pràctica creativa en el context clínic de la rehabilitació del Dany Cerebral Adquirit. El treball posa de manifest com la pràctica artística en els processos de neuro-rehabilitació pot ser un recurs útil per a establir noves estratègies de transformació i millora de les habilitats cognitives i executives, que afavorisquen els vincles de l’individu amb el seu entorn. En concret, l’estudi proposat argumenta en quina mesura la implementació de la pràctica creativa en el context clínic de la rehabilitació del Dany Cerebral Adquirit pot aportar beneficis en la funcionalitat d’individus que han patit aquestes malalties. Per a això utilitzen escales de valoració clíniques: Índex de Barthel (IB), Escala d’Autoestima de Rosenberg (EAR), EuroQol-5D (EQ5D), Escala d’Habilitats Socials (EHS), Escala d’Ansietat i Depressió Hospitalària (HAD) i Escala Conductual de Sistemes Frontals (FrSBe). El treball recull a més exercicis pràctics: dibuixos i pintures, junt vint-i-tres cartes que narren en primera persona el sentir de l’ictus de la mare de l’autora.

Rebeca Zurru Fernández va nàixer a València en 1989. Com a investigadora independent, la seua línia d’estudi tracta d’establir i visibilitzar les relacions existents entre recursos creatius i processos terapèutics enfocats a la rehabilitació del dany cerebral adquirit, i altres contextos educatius o de salut amb necessitats d’adaptació i inclusió social. En 2014 es va graduar en Belles arts per la Universitat Politècnica de València, accedint al Màster Universitari en Formació del Professorat d’Educació Secundària i Batxillerat de la Universitat de València. En 2016 va començar el seu caràcter investigador a través de la intervenció d’Estratègies Creatives per a neuro-rehabilitació en el context clínic d’unitats i serveis d’hospitals dirigits a l’atenció del Dany Cerebral Adquirit. En 2020 va obtindre el títol de Doctora per l’Escola de Doctorat a Art: Producció i Investigació de la Universitat Politècnica de València, i esment Cum laude.

El jurat del Premi va estar integrat per Felipa Jove, presidenta de la fundació María José Jove; Marián López Fernández Cao, catedràtica d’Educació Artística de la Universitat Complutense de Madrid, impulsora del Màster Oficial Interuniversitari d’Artteràpia i Educació Artística per a la Inclusió Social i vicepresidenta del Consorci Europeu d’Educació de Teràpies Expressives (ECARTE); Margaret Hills de Zárate, doctora i professora titular de Postgrau en Psicoteràpia Artística de la Queen Margaret University, d’Edimburg en la Divisió de Teràpia Ocupacional i Teràpies d’Art; Néstor Braunstein, doctor honoris causa en la Universitat Veracruzana de Mèxic, metge, psiquiatre, psicoanalista i assagista i per la directora de la Col·lecció d’Art Fundació María José Jove, gestora cultural i comissària Susana González.