–Amb el càrrec acabat d’estrenar, quins són els reptes més importants que vos heu marcat com a degà de la Facultat de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport?
–Un dels principals és la consolidació de la plantilla de la facultat, perquè som un dels departaments amb més dèficit de professorat. Tenim al voltant del 70% de professorat associat, i la previsió és que això s’agreuge encara més. Aquesta facultat prové de l’Institut Valencià d’Educació Física (IVEF), dels anys huitanta, i molta de la gent que va començar aleshores, que són plantilla fixa de la facultat actual, està a punt de jubilar-se. Necessitem amb urgència que es convoquen places d’ajudant doctor per a aquells associats que ja fa anys que estan acreditats i podrien optar-hi, i per a donar continuïtat als nous becaris d’investigació. És imprescindible rejovenir i consolidar una plantilla fixa i a llarg termini. Altres reptes destacats són els relacionats amb les instal·lacions de la facultat.

–Quines instal·lacions cal millorar en aquesta facultat?
–Tot i que en termes generals no ens podem queixar, perquè com que estem al costat del Servei d’Esports podem compartir instal·lacions, sí que tenim diverses necessitats. Per una banda, per a l’assignatura d’atletisme hi ha una part d’activitats que no podem fer ací i ens hem de desplaçar a les pistes del riu, i això és un handicap perquè implica un desplaçament llarg, recórrer al transport, adaptar horaris, etc. Una cosa semblant passa amb l’assignatura de natació, perquè la Universitat de València no té piscina pròpia i hem de fer tota la docència d’aquesta matèria externament, al complex esportiu d’Abastos. Tenim un bon acord, però de nou implica transport i horaris amplis per anar d’ací cap allà. I, a més, allí no tenim un despatx per al professorat i acabem fent l’atenció a alumnes al bar, ni comptem amb personal de serveis que ens ajude a preparar els materials que necessitem… Aconseguir una piscina per a la Universitat de València seria realment una fita molt important. De fet, hi ha un projecte per a fer una piscina ací mateix, però encara està en fase preliminar.
Un altre aspecte important, pel que fa a les instal·lacions, és comptar amb un espai on l’alumnat es puga reunir per a fer treballs de grup, per exemple. Ara tenim taules pels corredors de manera irregular, però en breu començarem a construir una pèrgola climatitzada a la part central de la facultat amb aquesta finalitat.

–Quins plans tenen pel que fa a la docència del grau i postgraus d’aquesta facultat?
–Tenim el grau consolidat, tant a València com a Ontinyent, on aquest any es gradua la primera promoció d’aquell campus en la nostra titulació. I hem d’estudiar si, més endavant, cal remodelar el grau o si fins i tot se n’haurien de fer dos de diferents. Els nostres estudis són molt heterogenis: inclouen aspectes d’educació, de rendiment esportiu i de gestió. Hi ha propostes per a fer un grau més orientat cap a l’educació i un altre més cap al rendiment, per tal de donar resposta a noves demandes del mercat laboral que fa uns anys no existien. Però, per ara, és només una idea i caldria fer-ho bé i amb molta calma, per aconseguir uns graus que satisferen realment les necessitats de l’estudiantat. Pel que fa als màsters, la idea és mantindre els dos que tenim ara, un de gestió i un d’investigació.

–Quina és la situació de la investigació a la facultat?
–Entre el nostre PDI, la investigació no és que haja pujat un escaló en els darrers anys, és que ha fet un bot espectacular. En menys de vint anys, des que vam deixar de ser IVEF i vam passar a ser facultat i entràrem en la dinàmica universitària, hem millorat moltíssim. El que sí que és complicat és tindre eixida només com a investigadors en el nostre camp, perquè no hi ha instituts i empreses on aplicar aquesta recerca. En alguns esports dels que manegen més diners, com ara el futbol, sobretot, però també en tenis o golf, sí que s’està incorporant la figura de l’analista, que seria una manera d’aplicar la investigació en anàlisi del rendiment esportiu, però és una eixida minoritària.

–Tenen previstes accions per atraure alumnat nou i per a potenciar les eixides professionals?
–Pel que fa a l’atracció d’alumnat, som afortunats: cada any demanen entrar ací entre mil tres-centes i mil sis-centes persones, per a cent cinquanta places a València i cinquanta a Ontinyent. Demanda no ens en falta, al contrari. Pel que fa a les eixides professionals, sabem que la majoria de l’alumnat està treballant en coses relacionades amb l’activitat física i l’esport, però els primers anys normalment els cal compaginar diverses ocupacions per a sobreviure. Són faenes satisfactòries per a la seua vocació professional, com ara preparadors físics en algun club esportiu, però no suficients. Més endavant se solen consolidar i crec que la majoria es poden dedicar al que han estudiat.

–Què pensen fer per a millorar en igualtat de gènere en aquesta facultat?
–Ací la paritat és impossible. Ara mateix som vint-i-cinc professors fixos, entre titulars i ajudants doctors, i dues professores, una de les quals a punt de jubilar-se. Pel que fa a l’alumnat, tot i que hem pujat una miqueta des que no es fan proves físiques d’accés, continuem estant al voltant del vint per cent. Fa anys que ens esforcem perquè això millore. Per exemple, som un dels centres que rep més visites de l’estudiantat de secundària, i quan vénen intentem insistir per atraure alumnes dones, però encara s’animen poques.

–Com volen projectar la Facultat de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport cap a la resta de la comunitat universitària i la societat valenciana en general?
–Tenim present que hem de fer més activitats i obrir-nos més a la societat. Cada any participem en el Dia de l’Exercici Físic i la Salut, que té molt bona acceptació, i fem coses per a altres públics, com ara unes jornades per a gent major, el Iaios Training Festival, que té molt d’èxit. Crec que hem de fer més accions en aquesta línia, i de la mà del col·legi de llicenciats, amb qui ja estem en contacte per a fer coses conjuntament.

–Quan s’acabe la seua tasca com a degà, quin li agradaria que fóra el balanç del seu mandat?
–M’agradaria que se’m recordara com una persona dialogant, capaç d’arribar a consensos i de treballar en equip, i que aconseguírem millores tant per a respondre a les necessitats de l’estudiantat com de cara a la societat.