L’activitat, de caràcter presencial, va formar part del cicle ‘Les raons d’Europa’, a càrrec del Centre de Documentació Europea UV-Fundació General UV que dirigeix el professor de la Universitat de València Cecilio Tamarit, i va comptar amb la col·laboració del Centre d’Excel·lència Jean Monnet sobre Integració i Globalització.

Amb el títol ‘La política monetària del Banc Central Europeu: impacte de la covid-19 i perspectives futures’, Santiago Carbó va impartir una conferència que va recórrer la història de la política monetària europea des de principis de segle, amb els atemptats de l’11S, fins a la pandèmia de la covid-19; i analitzà les mesures preses pel Banc Central Europeu (BCE) davant les diferents crisis esdevingudes durant l’última dècada, el qual, en la seua opinió, “ha desenvolupat un paper fonamental en l’estabilització financera i econòmica de l’Eurozona”.

Segons apuntà Carbó, l’expansió dels bancs centrals, i també del BCE, s’ha intensificat en aquest darrer període, sobretot, amb l’aparició de la pandèmia. El seu impacte és l’exemple més clar de la necessitat d’establir i prolongar mesures com ara voluminoses compres de bons, i fixar i mantindre tipus d’interés negatius o ultrareduïts.

No obstant, ara, que el pitjor de la crisi sanitària ha passat i davant la recuperació i l’apunt d’una certa inflació, el BCE pot canviar la seua estratègia, encara que ho farà lentament. Açò ha coincidit amb la publicació de la revisió de l’estratègia del BCE, que Santiago Carbó també revisà en aquesta ponència. 

Santiago Carbó Valverde
Nascut a Gandia (València) l’any 1966, es va llicenciar en Ciències Econòmiques per la Universitat de València, doctor (PhD) in Economics i Master in Banking and Finance per la Universitat de Gal·les, Bangor, (Regne Unit). És catedràtic de Fonaments de l’Anàlisi Econòmica de la Universitat de Granada i dirigeix l’àrea d’Estudis Financers de la Fundació FUNCAS, on també ocupa el càrrec de director executiu de l’Observatori de la Digitalització Financera. És professor investigador de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (Ivie) i ha sigut catedràtic d’Economia i Finances en CUNEF i en la Universitat de Bangor (Regne Unit) fins a 2020. És conseller independent de Cecabank i president de la seua comissió d’auditoria. És conseller independent de l’Institut Valencià de Finances i president de la seua comissió de riscos.

A més, ha ocupat alts càrrecs de responsabilitat política i acadèmica a la International Banking, Economics and Finance Association (IBEFA) (2017), el Group of Economic Advisors de l’ESMA (European Securities and Market Authority) (fins a desembre de 2018), el Banc Central Europeu i la Federal Reserve Bank of Chicago, entre d’altres entitats financeres i consultores internacionals. En l’actualitat, és membre del Consell Acadèmic de l’European Banking Institute i consultor del Banc Mundial. 

És autor de més de 300 articles i publicacions sobre el sistema financer i la seua relació amb l’economia real, molts d’ells en revistes científiques d’impacte. Ha impartit conferències i seminaris en fòrums internacionals (G-20, Banc Mundial, World Savings Banks Institute), en bancs centrals i institucions reguladores (Banc Central Europeu, Federal Reserve Board, Banc d’Espanya…), en bancs de la Reserva Federal dels Estats Units, així com en universitats, entre les quals, la Universitat de Nova York, la Universitat d’Indiana, el Boston College, la Universitat de Florida State, la Universitat d’Alberta (Canadà), el K.O. Leuven (Bèlgica) i la Universitat de Warwick (Regne Unit).

També col·labora amb freqüència en diferents mitjans de comunicació: és columnista d’El País i opina en mitjans escrits (Cinco Días, El Mundo, ABC…), i audiovisuals espanyols (TVE, La Sexta, Cadena SER, COPE, RNE…) i estrangers (Financial Times, BBC, International Herald Tribune…).

L’Escola Europea de Pensament Lluís Vives és un projecte cultural impulsat des del Vicerectorat de Cultura i Esport, amb la gestió de la Fundació General de la Universitat de València, que es configura com a un espai per a la reflexió i el debat participatiu i crític sobre els assumptes d’actualitat. L’Escola compta amb la col·laboració d’altres actors de l’Administració Pública i de la societat civil com ara Presidència de la Generalitat, l’Ajuntament de València, les conselleries de Transparència, i d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Institució Alfons el Magnànim i Caixa Popular.