L’acte de concessió de la medalla es va realitzar durant l’homenatge al recentment mort mestre francès Pierre Ambroise-Thomas, organitzat per la centenària Societat Francesa de Patologia Exòtica, el passat 9 de maig a l’Institut Pasteur de París (un dels més prestigiosos centres mundials de recerca per al tractament i la prevenció de les malalties infeccioses).

El lliurament del premi es va dur a terme després de la introducció del president de l’entitat francesa, Yves Buisson, i després de l’exposició del currículum, trajectòria i mèrits de Santiago Mas-Coma per part del professor Jean Delmont. En la seua conferència durant l’acte, el catedràtic de la Universitat de València va actualitzar el diagnòstic parasitològic i serològic de la fasciolosi.

La Medalla Alphonse Laveran és un reconeixement de gran prestigi que porta l’efígie del Premi Nobel de Medicina francès (1907) pels seus descobriments dels paràsits causants de la malària i la malaltia de la son. Creada en 1927, la medalla honra científics amb excepcionals contribucions en medicina tropical, i ha sigut concedida en comptades ocasions.

El professor Jean Delmont va destacar el reconeixement global de les contribucions de Mas-Coma al coneixement i control de la fasciolosi a nivell mundial i dels vectors de la malaltia de Chagas a Amèrica Llatina, ambdues incloses per l’OMS dins de les 18 grans malalties desateses per la humanitat.

Els especialistes francesos en medicina tropical han premiat Mas-Coma també pels càrrecs de responsabilitat del més alt nivell exercits els últims 30 anys. Entre altres, i actualment, és president de la Federació Internacional de Medicina Tropical (IFTM) fins a l’any 2020, expert de la seu central de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), director d’un centre col·laborador oficial de l’OMS i director d’un centre de referència de FAO/Nacions Unides. Mas-Coma també ha sigut president de la Federació Europea de Parasitologia (EFP) durant 8 anys, i membre del Comitè de Direcció de la Federació Mundial de Parasitologia (WFP) durant 4 anys.

La producció del científic de la Universitat s’eleva a 800 conferències impartides per tot el món i més de 380 publicacions, la majoria en revistes indexades d’alt impacte. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) basa la seua lluita mundial contra la fasciolosi en els seus descobriments, els quals han canviat per complet l’accepció actual d’aquesta malaltia en humans.