Sergio Adillo guanya la XVII edició del Premi de Poesia César Simón de la Universitat de València

  • Vicerectorat de Cultura i Societat
  • 17 de novembre de 2020
 
Sergio Adillo. Foto: Pablo Á. Mendivil.
Sergio Adillo. Foto: Pablo Á. Mendivil.

Sergio Adillo, amb el poemari ‘La posibilidad de convertir pirañas en peces inofensivos’, ha guanyat la XVII edició del Premi de Poesia César Simón convocat per la Universitat de València. Aquesta edició ha destacat tant per la quantitat, es van presentar un total de 50 poemaris, com per la qualitat de projectes presentats.

Els membres del jurat, compost per Rosana Acquaroni, Javier Gm, Puri Mascarell, Raúl Molina, Guillermo Morales i Cristina García Pascual, com a secretaria, van resoldre per unanimitat concedir el XVII Premi de Poesia César Simón a l'obra de Sergio Adillo “atenent la seua qualitat, originalitat i fondària reflexiva. Un poemari rodó, inquiet, modern, orgànic, gens previsible que convida a la imaginació a partir de la fusió de referències cultes i un imaginari contemporani, capaç d'acostar la poesia a un ampli espectre de lectors”.

Sergio Adillo és un artista, investigador i pedagog extremeny amb vocació internacional. Doctor en Filologia i Estudis Teatrals per la Universitat Complutense, compagina la seua labor docent amb l’escriptura teatral i la seua carrera com a actor en diverses companyies (Teatro de La Abadía, Nao d’Amores, La Máquina Real, Noctámbulo, Companhia de Almada, Teatro da Cornucópia, Teatro Nacional São João do Porto, Veneziainscena…), i és així mateix la meitat del duo de ‘neofolk queer’ Trending Tipic. ‘La posibilidad de convertir pirañas en peces inofensivos’ és el seu primer poemari.

El Vicerectorat de Cultura i Esport, a través de l'Aula de Literatura, convoca aquest guardó a la fi de premiar al millor llibre de poemes, promovent la creació poètica en espanyol i la divulgació de les obres en el context universitari i en la societat en general. César Simón fou un poeta nascut a València en 1932. Es va doctorar en Filosofia i Lletres amb una tesi sobre Juan Gil-Albert i va ser director de l'Institut Lluís Vives de Benetússer, treball que va compaginar durant un temps amb la docència al Departament de  Teoria dels Llenguatges en la Universitat de València. Encara que cronològicament pertany a l'anomenada ‘generació segona de postguerra’, la seua poesia coincideix amb la generació del setanta, dècada en la qual va aparéixer la major part de la seua obra.

 

Arxivat en: Cultura , Lletres