Hi intervindrà Emilia Salvador, catedràtica d’Història Moderna de la Universitat de València; Rafael Benítez Sánchez-Blanco, també catedràtic d’Història Moderna; Lluís Guia, professor de la mateixa disciplina; Antoni Furió, catedràtic d’Història Medieval; i Ester Alba, degana de la facultat.

Joan Reglà i Campistol (Bàscara, 1917-S. Cugat del Vallès, 1973) fou deixeble de Jaume Vicens i Vives i col·laborà amb ell en la introducció de la metodologia dels Annales. Fou catedràtic (1958-1971) i degà (1961-1964) de la Universitat de València, a on exercí una gran influència científica, humanística i catalanista. El 1971 va ser professor a la Universitat Autònoma de Barcelona i degà de Filosofia i Lletres. Reglà va deixar una extensa obra que abasta des d’estudis relacionats amb la seva tesi (‘Francia, la corona de Aragón y la frontera pirenaica. La lucha por el Valle de Arán. Siglos XIII-XIV’) fins estudis sobre els segles XVI i XVII, com ‘La cuestión morisca y la coyuntura internacional en tiempos de Felipe II’ (1953), ‘Els virreis de Catalunya’

(1956), ‘Felip II i Catalunya’ (1956), ‘Serrallonga. Vida i mite del famós bandoler’ (1961), amb Joan Fuster, ‘El bandolerisme català’ (1962), ‘Estudios sobre moriscos’ (1964), ‘El bandolerisme català del barroc’ (1966), entre altres. També cal destacar l’assaig històric com ‘Comprendre el món. Reflexions d’un historiador’ (1967), obres de síntesi com Introducció a la història del País Valencià (1969), manuals escolars, adaptacions i traduccions, i col·laboracions en obres col·lectives com la ‘Historia social y económica de España’ y América’, dirigida per Vicens i Vives.