La ‘Simfonia Fantàstica’ de Berlioz protagonitza el concert de l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València, al Palau de la Música

  • Fundació General UV
  • 18 de maig de 2018
 
Hilari Garcia, al front de l'Orquestra de la Universitat en el Concert d'Obertura de Curs al Palau de la Música.
Hilari Garcia, al capdavant de l’Orquestra de la Universitat en el Concert d’Obertura de Curs al Palau de la Música.

L’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València, dirigida per Hilari Garcia Gázquez, interpretà dijous 17 de maig el concert de primavera, a la Sala Iturbi del Palau de la Música de València. En aquesta ocasió, l’Orquestra va retre homenatge a la música programàtica a través de la ‘Simfonia Fantàstica’ d’Hector Berlioz, màxim exponent del gènere.

El concert estigué dedicat en exclusiva a aquesta obra i funcionà com a cloenda del curs El poder de la música per a evocar emocions, una proposta formativa de l’Àrea d’Activitats Musicals de la Fundació General de la Universitat de València amb la qual s’ha pretés mostrar que “som capaços de crear en la nostra ment un món visual a partir d’idees bàsicament musicals”, explica Hilari Garcia.

Es tracta del gènere programàtic, i la Simfonia Fantàstica de Berlioz és un exemple paradigmàtic d’aquesta música. Les peces musicals de caràcter programàtic “parteixen d’un fet extramusical, per tant, és important conéixer el contingut extern que origina la música per a una major comprensió intel·lectual de la composició tot i que, per al gaudi auditiu, la música per si sola és suficient per a evocar, insinuar o suggerir”, afegeix.

La música programàtica o descriptiva es caracteritza per la narració que l’acompanya. Així, Hilari Garcia introduirà l’obra situant l’auditori en la història anterior a la Simfonia, les idees musicals que d’ella se’n deriven i el tractament que es desenvoluparà al llarg del concert “per tal que el públic puga captar el missatge que hi ha darrere de la música”, apunta.

Berlioz va compondre la Simfonia Fantàstica el 1830, inspirat en una famosa actriu shakespeariana de la qual es va enamorar profundament, i li la va dedicar al tsar Nicolau I de Rússia. L’obra es divideix en cinc moviments: Somnis i passions, Un ball, Escena al camp, Marxa al cadafal i Somni d’una nit d’aquelarre.

Hector Berlioz va nàixer a França l’any 1803 i va destacar dins del Romanticisme. La seua música va influir de manera extraordinària en la seua època, arribant a formar part d’un important triumvirat romàntic juntament amb Victor Hugo i Eugène Delacroix.

Hilari Garcia Gázquez ha volgut recuperar les intenses emocions que experimentava el mateix Berlioz i aprofundir en les sensacions que transmet el gènere programàtic mitjançant un nou curs que ha constat de dues sessions: una primera amb tres tallers que es desenvoluparen al Centre Cultural La Nau el passat dia 5 i que consistiren en la presentació, des de diferents punts de vista, dels factors externs a la música que intervenen en la conformació de l’univers musical, i com el fet musical, al seu torn, actua i commou amb l’ajuda dels recursos sonors; i una segona que tindrà lloc al Palau de la Música de València aquest dijous, dia 17, amb el concert Del text a la música: la Simfonia Fantàstica d’Hector Berlioz, obert a tot el públic, el qual se sumarà a l’alumnat del curs per a gaudir d’un exemple de música programàtica en directe.

Aquest curs ha estat organitzat en col·laboració amb el Cefire d’Àmbit Específic Artisticoexpressiu. Impartit per docents del Cefire i el director de l’Orquestra de la Universitat, Hilari Garcia, també ha comptat amb el suport de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, i del Palau de la Música de València.

Les entrades per al concert es poden adquirir, per un preu de 5 euros, a les taquilles del Palau de la Música o per internet en aquest enllaç.

Més informació: