“És un tema candent, fa uns anys que el spanglish s’està estudiant des d’entitats acadèmiques d’una manera seriosa. L’any 2015 ja vam publicar un llibre des d’ací, que ve a ser l’antecedent d’aquest, i molts d’aquells autors han participat en el nou volum, amb la particularitat que es publica des de Nova York, des de l’Academia Norteamericana de la Lengua Española”, explica Enric Serra, professor titular de l’àrea de lingüística del Departament de Teoria dels Llenguatges de la Universitat de València i coeditor del llibre. Entre els autors hi ha diversos investigadors d’aquest departament, com ara Carlos Hernández, Ricard Morant, Daniel Jorques i Ángel López.

El llibre és un recull de diversos tractaments més o menys teòrics sobre el spanglish des de perspectives diferents: lingüística i sociolingüística, antropologia, educativa i didàctica o fins i tot política, entre altres.

Llengua, dialecte, senya d’identitat

La definició de spanglish no és senzilla. “Hi ha qui ha defés que és una llengua i qui diu que és una simple mescla de codis. Nosaltres el definim com un dialecte de l’espanyol que té unes característiques pròpies derivades del lloc on es produeix, i és més una pràctica comunicativa que una especificitat del llenguatge, nascuda per a resoldre problemes d’intercomunicació entre hispanounidencs i els parlants d’anglés que no saben espanyol”, explica Enric Serra.

És a dir, el spanglish fa el paper de pont entre parlants de dues llengües per ajudar-los a entendre’s, però va més enllà. Si bé va sorgir entre classes immigrants desfavorides, ara també l’empren persones de posicions socials consolidades. I si per a alguns és una primera aproximació a l’anglés, per a altres, parlants totalment bilingües d’anglés i espanyol, usar el spanglish és una senya d’identitat, una expressió de la cultura llatina.

Això ha derivat en la seua inclusió ocasional en mitjans de comunicació adreçats als més de cinquanta milions de persones que empren el spanglish als Estats Units, des de frases soltes i entre cometes en revistes o diaris a un ús més extensiu en ràdios i televisions, sobretot en la programació adreçada al públic més jove, amb programes de gran audiència com ara The Chicas Project o Hecho en Heaven. Aquesta presència en els mitjans, i també en la publicitat, retroalimenta el valor identitari del spanglish i els vincles entre les persones que l’usen.

De ‘vacunar la carpeta’ al ciberespanglish

Bona part del spanglish es basa en l’adaptació de paraules de l’anglés a l’espanyol, que de vegades porta a traduccions curioses i a nous significats de paraules que ja existien en aquest. Així, per exemple, de l’anglés ‘to realize’ s’ha estés l’ús de ‘realizar’ amb el sentit d’adonar-se, o ‘trabajar’ com a sinònim de funcionar, pel doble significat de ‘to work’.

Els parlants de spanglish no fan una sol·licitud, sinó una ‘aplicación’, de l’anglés ‘application’. I si algú diu que va a ‘vacunar la carpeta en el béisment’ és que es disposa a passar l’aspiradora per l’estora del soterrani, en una translació ben peculiar de ‘vacuum the carpet in the basement’.

Com no podia ser d’una altra manera, el spanglish també té una presència creixent en l’entorn digital, amb l’adaptació de vocables anglesos que s’han popularitzat també ací com ara ‘chatear’ o ‘surfear’, i altres que mantenen encara més el seu caràcter de traducció literal com ‘linkear’, ‘deletear’, ‘downloadear’ o ‘printear’.

Tota aquesta producció lingüística continua creixent i evolucionant, perquè el spanglish és un dels exemples més evidents de l’enriquiment lingüístic constant i un cas pràcticament únic al món. I la investigació acadèmica continuarà observant-lo amb detall per a entendre com funciona i cap a on va.