En paraules de Hawking, les ones gravitatòries “ofereixen una forma completament nova de mirar l’univers. El descobriment del senyal GW 150914 és la primera detecció d’un sistema binari d’un forat negre i la primera observació de les ones gravitatòries produïdes en la fusió dels forats negres”. De moment, són ja quatre els senyals anunciats procedents de la col·lisió de forats negres d’origen estel·lar a distàncies cosmològiques a càrrec dels detectors LIGO-Virgo. Aquestes deteccions seran un dels temes fonamentals del congrés en el qual també participaran els directors dels detectors LIGO, Virgo, KAGRA i LIGO-Índia.

El rei Felip VI serà el president d’honor d’aquest congrés que gestiona la Fundació Adeit i que se celebrarà al Palau de Congressos de València. Durant l’esdeveniment, es preveu la participació dels tres científics guardonats amb el Premi Nobel de Física el 2017 pel seu estudi sobre les ones gravitatòries, Rainer Weiss, Kip S. Thorne i Barry C. Barish. Tots tres van ser una peça clau per a a la posada en funcionament del detector LIGO als Estats Units i la detecció d’aquestes arrugues de l’espai-temps que fa un segle va vaticinar Einstein.

La direcció del congrés està encapçalada pels catedràtics de la Facultat de Física de la Universitat de València José Antonio Font i José Navarro, aquest últim també investigador a l’Institut de Física Corpuscular (IFIC). Els directors expliquen que actualment no hi hauna aplicació immediata de les ones gravitatòries. El que sí és cert –assenyalen– és que el disseny i la construcció dels detectors LIGO i Virgo, a més dels esforços per a comprendre les característiques dels senyals d’aquestes ones, han proporcionat avanços científics i tecnològics en camps com ara el de la informàtica, l’òptica, els sistemes làser, les ciències dels mesuraments clàssics i quàntics, la metrologia espai-temporal d’alta precisió, l’òptica quàntica, la ciència i tecnologia espacial, la geologia i la geodèsia, la ciència i tecnologia dels materials, la criogènia i electrònica criogènica, l’anàlisi de grans volums de dades i el desenvolupament de mètodes matemàtics i numèrics per a la física teòrica i aplicada.