Com suportar l'impacte psicològic de la COVID-19

  • Gabinet de la Rectora
  • 8 de maig de 2020
 

Dins de la iniciativa ‘Queda’t a casa de manera sostenible’ de la delegació de Sostenibilitat del vicerectorat d'Igualtat, Diversitat i Sostenibilitat, la catedràtica de Psicopatologia, Rosa Mª Baños, ens explica la nova realitat per la COVID-19 i com afrontar els reptes psicològics que està produint el coronavrius i el confinament de la població per a frenar la seua expansió.

La pandèmia pel coronavirus està tenint un gran impacte emocional i psicològic en la població, afectant la salut mental de la població i incrementant de manera significativa els nivells d'estrés, ansietat, depressió, soledat, .. Per tot això, des de Sostenibilitat ens ajuden a afrontar-ho amb 'pildores' informatives. 

L'epidèmia actual de la COVID 19 no sols té conseqüències físiques en la població, sinó que també té un gran impacte emocional i psicològic, afectant la salut mental de la població i incrementant de manera significativa els nivells d'estrés, ansietat, depressió, soledat, etc.  A més, cal tindre en compte que els esforços de contenció de la pandèmia de la COVID-19 inclouen mesures com el distanciament social, la quarantena i l'aïllament, aspectes que encara dificulten més aquest escenari. 

Com explica la doctora en Psicologia i directora del grup d'investigació Laboratori de Psicologia i Tecnologia (Labpsitec), Rosa Mª Baños, ‘aquesta situació estressant té diversos agreujants. D'una banda, existeix en el present un perill extern real (la possibilitat de contagiar-nos), però per un altre existeix també la incertesa sobre el futur: quant durarà, com eixirem, què passarà quan isquem…. Tot això condueix a respostes emocionals negatives com la por, l'ansietat i la preocupació que, en prolongar-se en el temps, ens porten a estats d'ànim inestables, en els quals tot s'intensifica i experimentem cascades d'emocions molt variades’. 

‘Existeixen persones més vulnerables, com aquelles que pateixen trastorns mentals, de personalitat o addiccions i els problemes de les quals arran del confinament, es poden intensificar’, analitza la professora de la Facultat de Psicologia. A més, la resposta a l'estrés també depén dels recursos materials i socials dels quals es dispose durant aquest període: la xarxa social que es tinga, el nombre de persones amb les quals es conviu i la relació que mantenim amb elles, la situació de soledat, l'espai personal i íntim, les zones de la llar a l'aire lliure, etc. 

No obstant això, encara que la situació té i tindrà efectes negatius, no és incompatible amb el desenvolupament de certs efectes positius. Com explica Baños, l'ésser humà té una gran capacitat d'adaptació que s'ha demostrat al llarg de la història, alguna cosa que es coneix com a resiliència. 

Encara que aquesta situació pot generar en algunes persones problemes psicològics importants, també existeixen altres persones que després de viure aquestes situacions creixen i milloren, i poden arribar a experimentar canvis positius en el seu sentit de la vida, en la manera que tenen de percebre el món o en la manera de relacionar-se amb ells mateixos i el seu entorn. ‘Això no vol dir en absolut que tot es veja de manera positiva, sinó que s'extrau un gran aprenentatge de tot això i això fa que les persones isquen més enfortides’, puntualitza Rosa Mª Baños. 

La professora assenyala que ‘quan ens enfrontem a situacions estressants, fins i tot encara que el nostre control sobre la situació siga escàs (com ocorre en aquests moments), encara podem manejar el nostre malestar perquè no ens desborde. Encara que no existeixen “receptes màgiques” que servisquen per a tothom, i que ens facen “feliços” a l'instant, sí que podem posar en marxa recursos i estratègies que ens permeten acceptar millor aquesta situació i el malestar que ens genera’. 

Per exemple, és convenient instaurar rutines i certa disciplina en les nostres activitats, continuar posant-nos el despertador per a mantindre horaris de somni, tindre períodes d'exercici i descans, una alimentació saludable, la possibilitat de tindre temps de relax, etc.. Però fins i tot per a aquestes recomanacions no existeixen prescripcions generalitzades que servisquen de la mateixa manera a tothom. Ningú millor que un mateix coneix els recursos que l'ajuden a trobar-se bé i regular les seues emocions. 

L'equip d'investigació Labpsitec està posant a la disposició de la comunitat universitària una sèrie de “píndoles”, que consisteixen en una “psioeducación” bàsica, destinada a ajudar a les persones en l'afrontament d'aquesta situació excepcional. 

Les premisses bàsiques fonamentals que guien aquestes píndoles i la seua difusió són:

  • Dosatge de la informació. En aquests moments ens veiem sotmesos a una gran saturació d'informació a través de tots els mitjans de comunicació i xarxes socials. Per això, es proposa proporcionar diferents tipus d'informació i recursos de forma regulada per a la seua adequada recepció per part de la comunitat universitària, i en format breu i resumit. 
  • Normalització de les reaccions psicològiques que sorgisquen com a conseqüència d'aquesta situació. És normal sentir alts nivells de tensió emocional en aquests moments caracteritzats per demandes de la situació molt altes, protocols i mesures ràpidament canviants, alts nivells d'incertesa, milers de contagiats i morts pel virus, ruptura de la rutina habitual i permanència en el domicili, entre altres condicions. En aquest sentit, no cal transmetre el missatge que tothom està obligat a ser feliç en aquesta situació, ni a realitzar un creixement personal, ni a veure el costat positiu de les coses. És perfectament vàlid sentir-se de qualsevol manera.
  • No prescripció de tècniques ni accions concretes. No tot li serveix a tothom. Cada persona està immersa en unes circumstàncies específiques i té unes característiques individuals, i cada persona, dins del seu context, compta amb les seues pròpies possibilitats i motivacions.
  • Psicoeducació. És important incloure informació sobre els mecanismes a través dels quals les estratègies que proposem poden ajudar a millorar el benestar psicològic de les persones. Per exemple, no es tracta de recomanar la realització de l'exercici físic per se, sinó d'explicar per què l'exercici físic contribueix al benestar psicològic.
  • Motivació a la població per a buscar i compartir amb altres persones les seues pròpies estratègies i recursos per a posar-les en funcionament. Per tant, és oportú brindar un espai en el qual les persones puguen expressar-se i compartir com se senten en aquesta situació i quines coses els ajuden a sentir-se millor.
  • Distribució d'informació genèrica que, en cap cas, substitueix a l'atenció especialitzada. Estan dirigides per a la població general. En cas que els propis recursos d'afrontament no siguen suficients o el malestar emocional siga molt intens o resulte desbordant, la persona ha de sol·licitar ajuda psicològica professional.

___

Aquest contingut ha estat elaborat per l’àrea de comunicació institucional del Gabinet de la Rectora de la Universitat de València amb la col·laboració de la Delegació de Sostenibilitat i la Facultat de Psicologia.