Complerts recentment els cent anys del naixement del pintor i escriptor Ricardo Bastid Peris (València, 1919 - Buenos Aires, 1966), resulta cridanera la desmemòria que hi ha sobre la seua figura. Des de la talaia de la postmemòria, la seua neboda Milde Tomás Bastid ha intentat recuperar i valorar  l’obra i la història del seu oncle, fidel reflex d’un profund compromís democràtic. Aquesta jornada es va concebir com un vincle entre el treball acadèmic que tracta de corregir la falta d’estudis sobre Bastid i el discurs de la memòria que ha sobreviscut en la seua família, un llegat d’innegable importància per a comprendre millor el turbulent passat recent d’Espanya.  

En la conferència van intervenir el catedràtic d’història contemporània de la Universitat de València Marc Baldó, els historiadors de l’art de l’Institut d’Història del Consell Superior d’Investigacions Científiques i la Universitat Complutense de Madrid Pablo Allepuz i Óscar Chaves, i la neboda de Ricardo Bastid, Milde Tomás Bastid. 

Sobre Ricard Bastid

Ricardo Bastid Peris nasqué al carrer de Barcelona, a València, el 19 de setembre de 1919. Va ser un pintor i escriptor amb un gran compromís polític l’obra del qual ha estat desconeguda per a molts a causa dels convulsos esdeveniments que van marcar la seua vida. Ricardo Bastid va ser militant comunista des de 1936 i va patir la persecució política i l’empresonament després de la derrota en la guerra civil, que el dugué a exiliar-se a Argentina en els anys 50. La seua vida va estar limitada per un accident de trànsit a Buenos Aires el 23 de maig de 1966, quan tenia 46 anys, en la plenitud de la seua maduresa personal i artística.