El tòpic que els homes són apassionats i les dones, sentimentals en l’amor arranca en el segle XVIII

 
(D’esquerra a dreta): Inma Aleixos, Laura Guinot, Ester García, Mònica Bolufer i Isabel Burdiel, personal de la Universitat de València que integra el projecte CIRGEN.
(D’esquerra a dreta): Inma Aleixos, Laura Guinot, Ester García, Mònica Bolufer i Isabel Burdiel, personal de la Universitat de València que integra el projecte CIRGEN.

S’ha cregut sempre que dones i homes tenen capacitats i qualitats diferents i desiguals? El tòpic que els homes són incontrolables en l’amor i les dones són constants, on i quan sorgeix? S’han debatut aquestes qüestions sols a Anglaterra i França, o també a Espanya i el món americà? Investigadores de la Universitat de València (UV) treballen per trobar resposta a aquestes i altres qüestions en el projecte europeu “Circulating Gender in the Global Enlightenment: Ideas, Network, Agencies” (CIRGEN), que analitza la concepció i la circulació de les identitats i els rols de gènere a l’Europa i l’Amèrica del segle XVIII, amb especial atenció al món hispànic.

Dotat amb una ajuda Advanced Grant de l’European Research Council (ERC) valorada en 2,5 milions d’euros, és el primer projecte en humanitats i ciències socials que obté aquest finançament a la Comunitat Valenciana. La iniciativa està adscrita a l’Institut Universitari d’Estudis de la Dona i vinculada al Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat de València i el seu equip investigador està format íntegrament per dones.

En el segle XVIII, el de la Il·lustració, es fixaren les bases amb les quals les societats discutiren la diferència de sexes: en què consistia i quines implicacions intel·lectuals, sentimentals i socials tenia per a la vida privada i l’ordre col·lectiu. Per exemple, tòpics com que els homes són apassionats i les dones, sentimentals en el amor es fixen en aquest període. L’equip d’investigació està indagant en fonts històriques, impreses i manuscrites com diaris de viatges, correspondència, premsa, traduccions, literatura de creació i censures de llibres, i està treballant en una base de dades de traduccions d’obres de la denominada “querella dels sexes” i de literatura dirigida a les dones.

Una idea que es vol combatre en el debat sobre les identitats i els rols de gènere és que el món hispànic va quedar representat i percebut com un espai aïllat i aliè a la modernitat. Amb aquest treball es vol construir una història global menys esbiaixada i anglocèntrica, i on la part europea no incloga només l’aportació francesa i britànica, sinó també la hispànica. A més, es vol conèixer si al segle XVIII hi va haver una discussió europea o global sobre les identitats i els rols de gènere.

L’equip dirigit per Mònica Bolufer, catedràtica del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UV, i del qual formen part les investigadores Isabel Burdiel, María Tausiet, Carolina Blutrach, Ester García, Laura Guinot i Elena Serrano està investigant quins factors i per què produïren que algunes obres foren adreçades exclusivament o de manera especial a un públic femení. Es tracta de llibres com Adela y Teodoro o Cartas sobre la educación de Madame de Genlis, que foren recomanats per pedagogs i moralistes, però que no se sap fins a quin punt realment foren llegits únicament o fonamentalment per les dones de l’època. També es pretén esbrinar si, per contra, altres obres desaconsellades o prohibides foren llegides i per quins motius.

“Aquests són alguns dels interrogants que impulsen el treball científic del projecte CIRGEN, el qual també pretén renovar el coneixement històric sobre com es va entendre la diferència entre homes i dones en el passat, i fer-la arribar a un públic ampli mitjançant la divulgació i l’ensenyament en tots els nivells educatius”, ha destacat Mònica Bolufer.

En aquest sentit, el 25 i el 26 de novembre la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) acull el seminari Posibilidades de la Traducción: Corán, Género, Nación, coorganitzat per CIRGEN juntament amb el projecte La nación traducida. Ecologías de la traducción. 1668-1830, en el qual s’analitzarà el paper de la traducció com una manera de transmetre les identitats i els rols de gènere, i el coneixement. Amb 4 sessions, tractarà la perspectiva hispànica dels models de gènere, l’escriptura islàmica en la religió i cultura europees, la relació entre traducció i monarquia, i l’evolució històrica des de les biblioteques de traductors a les bases de dades.

 

Congressos i divulgació

El projecte d’investigació va començar l’1 de gener de 2019 i en aquest període l’equip ha participat en diversos congressos nacionals i internacionals, com per exemple el de la International Society of Eighteenth-Century Studies, a Edimburg en juliol. També, en maig va organitzar-se un seminari dedicat a la maternitat, i està en preparació un altre sobre la presència de les dones a les xarxes científiques (setembre de 2020). També s’han impartit diverses conferències de divulgació sobre les temàtiques del CIRGEN i es preveuen dos cursos per a professorat universitari i de secundària.

 

Mònica Bolufer

Mònica Bolufer ha desenvolupat la seua trajectòria en història social, cultural i, amb especial èmfasi, en qüestions de gènere. S’ha especialitzat en les formes de vida i de pensament durant la Il·lustració, amb atenció especial al debat dels sexes, les activitats intel·lectuals de les dones, les concepcions de la intimitat i la privacitat, la regulació dels comportaments mitjançant els models d’urbanitat i la construcció d’identitats en els relats de viatges. Ha sigut vicepresidenta de la Fundació Espanyola d’Història Moderna (FEHM) i ha format part de la Junta Directiva de l’Associació Espanyola d’Investigació d’Història de les Dones (AEIHM).

 

Consell Europeu d’Investigació

El Consell Europeu d’Investigació (European Research Council, ERC en les seues sigles en anglès) va ser creat per la Comissió Europea en 2007 per a impulsar la investigació en totes les àrees de coneixement, i atraure el talent científic a Europa. Té com a objectiu finançar a llarg termini projectes excel·lents i els equips que els formen. Es prioritzen les ajudes a investigadores i investigadors que estan iniciant la seua carrera, i a qui està creant o consolidant el seu propi equip. L’ERC concedeix diversos tipus d’ajudes, com són les Advanced Grants, Consolidator Grant, Proof of Concept, Synergy Grants i Starting Grants.

 

Més informació sobre el projecte CIRGEN: https://cirgen.eu/es/

Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies