Es tracta, segons descriu l’article, d’una criatura diminuta de morfologia excepcional, absència d’ulls i ocels, pigmentació pàl·lida i ales vidrioses vorejades d’un rivet de pèls cerosos de color blau brillant en els mascles, que evoca imatges d’una fada. D’ací el seu nom, Valenciolenda fadaforesta, la fada dels boscos valencians, ja que els exemplars estudiats van ser trobats a les reserves naturals de la Serra Calderona i les Rodanes de Vilamarxant.

Un equip internacional d’investigació liderat per la Humboldt-University (Berlin, Alemanya), del què forma part el biòleg Sergio Montagud (Museu d’Història Natural de la Universitat de València), acaba de proporcionar informació sobre l’ecologia, el comportament, la distribució i l’estat de conservació d’aquesta nova espècie de xinxa cavernícola de la família Kinnaridae.

Com la resta dels hemípters, els insectes d’aquesta espècie s’alimenten de saba de les plantes i arbres que aconsegueixen gràcies al seu bec o estilet. En aquest cas, l’obtenen de les arrels que penetren fins a les coves. Les nimfes, com és habitual, no presenten ales. No obstant això, els adults les tenen ben desenvolupades, cosa que contrasta amb el tipus de vida subterrani. “Es tracta d’una espècie molt interessant”, comenta Sergio Montagud. “Especialment els mascles exhibeixen ornamentacions molt acusades, que s’han observat en altres espècies cavernícoles i la funció de les quals desconeixem. No creiem que puguen volar, però són capaces de donar salts considerables i poden utilitzar les ales per planejar”, assenyala.

El registre d’aquest hemípter ancestral, les característiques del qual li confereixen suficient singularitat per establir un nou gènere de hemípters, s’incorpora al Zoobank i al GenBank –bases de dades internacionals de nomenclatura zoològica i seqüències genétiques– per aportar noves dades a l’estudi de la biodiversitat subterrània . Part de la seua importància radica en la seua excepcionalitat: és el primer registre d’un kinnàrid cavernícola del Vell Món; el primer registre també d’un hemípter cavernícola de l’Espanya continental, i suposa la setena espècie de kinnàrid cavernícola del món.

La pròpia inexistència de representants d’aquesta família a Europa continental reforça l’interès biogeogràfic d’aquest descobriment. “Valenciolenda descendeix d’una espècie que al seu dia va ser epígea, és a dir, no subterrània, i que va haver de viure en un ecosistema i entre una fauna completament diferents”, explica el biòleg. “Aquelles condicions van canviar i els actuals representants de la família es distribueixen en zones llunyanes. Valenciolenda es va adaptar al món subterrani com a supervivent d’aquella fauna hui desapareguda, de la mateixa manera que hi ha altres espècies d’invertebrats relictes en coves valencianes que ens parlen d’aquells passats extints, com el coleòpter Ildobates neboti”, afegeix.

L’inesperat descobriment de Valenciolenda fadaforesta en una cova ibèrica posa en relleu la importància de la biodiversitat subterrània. L’estudi de les faunes de les coves pot proporcionar informació valuosa sobre la història evolutiva i biogeogràfica dels organismes, així com de les seues adaptacions al medi subterrani, però fonamentalment aporta a la ciència dades sobre la composició dels ecosistemes del passat i sobre el desenvolupament i evolució de la biodiversitat a la Terra. “Al costat dels fòssils, els organismes cavernícoles són, ara per ara, la nostra millor finestra al passat”, conclou Montagud.

En l’estudi han participat investigadors de la Humboldt-University (Berlin, Alemanya), la Universitat de València, l’Ajuntament de València i la Universidade Federal de Lavras (Minas Gerais, Brasil).

Referència:

First record of a cavernicolous Kinnaridae from the Old World /Hemiptera, Auchenorrhyncha, Fulgoromorpha, Kinnaridae, Adolendini) provides testimony of an ancient fauna. Hannelore Hoch, Alberto Sendra, Sergio Montagud, Santiago Teruel, Rodrigo Lopes Ferreira