L’equip està integrat per Francisco Javier Ruiz Sánchez (director del grup Palaeontology of Cenozoic Vertebrates, del Departament de Botànica i Geologia de la Universitat de València / Museu Valencià d’Història Natural); membres de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) - Universitat Rovira i Virgili (Hugo Blain, Andreu Ollé i la doctora per la Universitat de València Ana Fagoaga); Juan M. Jiménez Arenas, de la Universitat de Granada i Paula García Medrano (Museu d’Història Natural de Paris - British Museum).

L’estudi es basa en un nou model ecològic elaborat partir del registre paleontològic d’amfibis i rèptils d’Atapuerca i Orce, i que s’ha extrapolat a altres regions europees. L’ampliació del nínxol ecològic dels homínids europeus a partir d’aquella data (450.000 anys) es relaciona amb una tecnologia i unes estratègies de subsistència més eficaces.

El clima de la Terra ha anat canviat significativament al llarg de la seua història. Així, l’alternança de períodes glacials (freds i secs) i interglacials (temperats i humits) ha condicionat l'ocupació de determinats territoris. Fins fa 450.000 anys, a la península ibèrica no tenim constància de presència humana en gran part de la Meseta. No obstant això, a partir d’aquell moment apareixen ocupacions de forma generalitzada, amb jaciments tan emblemàtics com Ambrona (Soria) o Cuesta de la Bajada (Terol).

Per què es produeix aquest canvi? No hi ha una explicació senzilla, però és clar que estem davant un període de transformació. Quant a les eines de pedra, es dóna una gestió més eficient de les matèries primeres amb les quals s'elaboren, i s’amplia la seua diversitat i especialització.

Paral·lelament, es documenten unes estratègies de recol·lecció i de caça més complexes com, per exemple, els esdeveniments de caça comunal de bisons a Gran Dolina (nivell TD10.2), a Atapuerca (Burgos), o les primeres llances de fusta en jaciments com el de Schöningen (Alemanya). A més, es registra un major ús de coves, una presència cada vegada més constant d'evidències de foc, així com creixents indicis d’un comportament simbòlic. En definitiva, elements que apunten a una estructura social més cohesionada, la qual va contribuir a superar les dificultats inherents a unes condicions climàtiques desfavorables, marcades per l’aridesa i el fred.

L’equip ha realitzat un ampli estudi del clima fa entre 2 milions i 150.000 anys, a partir de les restes d’amfibis i rèptils trobats en els jaciments d’Atapuerca i Orce. Aquesta investigació s'ha efectuat en el marc del Proyecto Orce dirigit des de la Universdad de Granada, i del subprojecte d’Atapuerca liderat per l’IPHES-CERCA i la URV.

A partir d’aquestes dades, l’equip de científics i científiques ha creat un model ecològic ibèric que han traslladat a la resta del continent europeu. S’han basat en dos enclavaments fonamentals per a entendre l’evolució humana i l’escenari en el qual aquesta va fer els seus primers passos a Europa: Orce (Granada) i Atapuerca (Burgos).

La col·laboració i la integració de resultats d'aquests emblemàtics llocs ha fet possible la creació d'un model a escala europea, abans i després de fa 450.000 anys. Per què aquest límit? “En primer lloc, perquè en aqueix moment el clima es torna més extrem: els períodes càlids són més càlids i els períodes freds molt més freds i llargs”, afirma Hugo Blain. “En segon lloc, perquè s'assenten canvis tècnics molt importants –prossegueix– per a la història de la Humanitat. El més evident és l’ús i control del foc”.

S’ha observat que l'hàbitat preferencial per als primers europeus (1,4 milions – 450.000 anys) era més càlid, més plujós i més boscós que l'actual. No obstant això, les primeres poblacions europees van afrontar situacions molt diferents: “Orce era relativament sec i càlid respecte a Atapuerca que presentava condicions més plujoses i temperades. D’altra banda, la llarga i completa seqüència temporal que ens ofereix Atapuerca és clau perquè intercala alguns -pocs- intervals més freds, secs i amb menys arbres. I aqueixos moments es caracteritzen perquè no hi ha presència humana o perquè aquesta és molt feble”, explica Juan Manuel Jiménez-Arenas.

Els resultats de l'estudi mostren que bona part de la costa atlàntica va ser molt favorable per a l'existència de poblacions humanes abans ja de fa 450.000 anys, però, després d'aqueixa data, l'espai potencialment habitat pels humans s'amplia significativament. A l'equip el va sorprendre que “encara que la major part de les dades climàtiques i d'hàbitat provenen de contextos mediterranis, bona part de les zones amb major probabilitat de ser habitada pels humans més antics del continent europeu es localitzen en àrees pròximes a l'oceà Atlàntic”, apunta Blain.

Així, el nord de França i d'Alemanya serien llocs idonis perquè visqueren les primeres poblacions europees, especialment en els moments de major bonança climàtica. També les illes britàniques on el sud-oest de Gran Bretanya (que formava part del continent per aquells temps) i el conjunt d'Irlanda “Serien zones on els hiverns serien bastant freds, encara que amb un règim alt de pluges i una bona cobertura arbòria”, comenta Jiménez-Arenas.

El treball efectuat des de la Universitat de València ha estat relacionat amb la modelització del nínxol ecològic teòric d’aquests homínids, inferit a partir de la informació sobre les preferències ambientals de les associacions d'amfibis i rèptils que van habitar en l’interval temporal representat pels jaciments d'Atapuerca i Orce. A partir de la modelització basada en eines del SIG, que relaciona les condicions climàtiques i ambientals amb les àrees de distribució actuals de les espècies d'amfibis i rèptils registrades en aquests jaciments ibèrics, es calcula el nínxol ecològic dels homínids, i es projecta est a la resta del continent europeu i la conca mediterrània abans i després del registre dels 426 ca (MIS 12 – MIS 11). A partir d’aquestes dades s’estudia l’escenari paleoclimàtic i paleoambiental en què es va produir l’evolució humana representada en el conjunt de jaciments amb restes d’homínids de les àrees d’Orce i Atapuerca.

-------------------------
Referència bibliogràfica
Blain, H.-A., Fagoaga, A., Ruiz-Sánchez, F.J., García-Medrano, P., Ollé, A., Jiménez-Arenas, J.M. (2021) Coping with arid environments: A critical threshold for human expansion in Europe at the Marine Isotope Stage 12/11 transition? The case of the Iberian Peninsula. Journal of Human Evolution 153, 102950. https://doi.org/10.1016/j.jhevol.2021.102950.