La investigació sobre Narratives Visuals Pedagògiques de Reconstrucció Identitària duta a terme pel professor Ricard Ramon proposa l’ús d’aquests models d’anàlisis biogràfiques i d’identitat en entorns educatius. Es planteja l’ús de la fotografia artística sobre un mateix per fomentar una autoreflexió sobre l’individu i el seu paper en la societat i amb els altres. Les conclusions confirmen que els participants, a la fi de l’estudi, són molt més conscients de la seua situació vital, amb els altres i amb si mateix. Això pot tenir moltes utilitats pràctiques quan s’enfoca i s’utilitza en un àmbit educatiu.

Ricard Ramon assenyala que es pot aplicar en quasi qualsevol camp del saber i assegura que “ens permet explorar espais i arribar a llocs que no es poden transitar amb altres mètodes, fet que amplia ostensiblement la nostra realitat i el nostre propi univers”.

El grup que ha participat en l’estudi és l’alumnat del Màster de formació de professorat d’arts visuals i plàstiques de la Universitat de València. A través de dues fotos, havien de plasmar una imatge pròpia. L’objectiu és generar una narrativa a partir del propi retrat, l’escenografia i altres elements que formen la fotografia i que acaben per crear un relat biogràfic. Segons afirma Ricard, “ser capaç de visualitzar en u mateix escenaris i narratives que ens transcendeixen ens capacita per a establir reflexions més complexes sobre nosaltres”. Realitzar-les esdevé, aleshores, un procés d’anàlisi, interpretació i reconstrucció de la realitat.

La imatge que presenten els alumnes existeix fins i tot abans de fer la foto. La fotografia resultant és només una representació física del concepte que està en les seues ments. El procés mitjançant el qual aquests alumnes, amb la participació i ajuda activa del professor, transformen aquesta idea o concepte en fotografia, els força i condueix a una reflexió sobre si mateixos. Una reflexió sobre què admiren o com volen arribar a ser, però també sobre les seues pors o complexos que condicionen o poden arribar a condicionar-los la vida.

Alguns alumnes, per exemple, van decidir crear la narrativa del professor estricte (pel fet que són estudiants a futur professorat) com a representació d’allò en què no volien convertir-se i, d’altra banda, també es van presentar narratives de dones treballant en entorns considerats tradicionalment exclusivament masculins com a representació d’allò que admiren. Ricard Ramon assegura que “l’objectiu no és deixar de ser un mateix, sinó projectar possibles diferents versions de nosaltres”.

El procés és més important, si cap, que el resultat final. El paper del docent com a professor-artista-investigador és clau i està integrat dins del procés de creació. Aporta una mirada artística i simbòlica que tracte d’ajustar-se el màxim possible a la proposta de l’alumne. L’expert, per això, creu que aquest treball no podria dur-se a terme sense aquesta implicació: “La presència del docent altera sempre el resultat d’una acció pedagògica i això és un potencial que s’ha d’orientar positivament per crear un coneixement més ric i conscient”. En molts casos el professor arriba a formar part o a compartir el relat amb els alumnes ja que pertanyen al mateix àmbit de l’educació.

Procés analògic

A més, el procés és quasi enterament analògic en contraposició a la generació digital a la qual pertanyen els participants. S’usen càmeres i revelat analògic, fet que, segons la investigació, crea una reacció de sorpresa en els participants en veure el resultat final. Això ho causa el fet que, acostumats a la immediatesa, es troben que, a causa del procés de revelat, han de passar diversos dies des que prenen la foto fins que poden veure’n el resultat. A més, Ramon dóna suport al fet que l’experiència és completament diferent i que “l’experiència i els resultats artístics, estètics i simbòlics que produeix fer una foto amb un mòbil o amb una càmera analògica, són aspectes no comparables”.

La investigació es basa en treballs i investigacions prèvies sobre la matèria de l’art i l’educació. El model base en què s’inspira el projecte és la Investigació Educativa Basada en Imatges (Moss i Pini, 2016) però també està àmpliament relacionat amb l’Arts Based Research (ABR), concretament amb la Investigació Educativa Basada en les Arts. Treballs i investigacions que donen suport al fet que aprendre a través de l’art és una cosa perfectament accessible a tots els camps del saber.

Article: Ramon, R. (2020). Narrativas visuales pedagógicas de reconstrucción identitaria. ARTSEDUCA, (28), 52-67. DOI: https://doi.org/10.6035/Artseduca.2021.28.4

 Enllaç article: http://www.e-revistes.uji.es/index.php/artseduca/article/view/4483/6302

Peu de foto annex:

1. Narrativa proposta per una de les alumnes.