Una investigació defineix com interactua inicialment amb l’hoste el rotavirus que provoca la diarrea

  • Unitat de Cultura Científica i de la Innovació
  • 5 de juliol de 2019
 
(Darrere, d’esquerra a dreta) Javier Buesa, Jesús Rodríguez, Alberto Marina, Rafael Ciges i María Jesús Yebra. (Davant, d’esquerra a dreta) Roberto Gozalbo, Cristina Santiso i Susana Vila.
(Darrere, d’esquerra a dreta) Javier Buesa, Jesús Rodríguez, Alberto Marina, Rafael Ciges i María Jesús Yebra. (Davant, d’esquerra a dreta) Roberto Gozalbo, Cristina Santiso i Susana Vila.

Una investigació del Departament de Microbiologia de la Universitat de València, l’Institut de Biomedicina de València i de l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments del CSIC ha definit la interacció inicial del rotavirus humà P[8] (el principal causant de la gastroenteritis) amb els receptors de l’intestí. A més, ha trobat que sucres presents de manera natural en la llet materna són idèntics als receptors del virus, fet que evidencia el seu potencial com a antirotavirus.

La diarrea és una de les causes principals de mort per malaltia infecciosa i és especialment rellevant abans dels 5 anys. Aquesta investigació ha definit per primera vegada la interacció inicial que es produeix entre el rotavirus P[8] i determinats receptors de la mucina (una capa protectora de l’intestí composta per proteïnes i sucres) i l’epiteli intestinal. En concret, amb un disacàrid (unió de dos sucres) format per una Galactosa unida a una N-Acetil-Galactosamina, precursor del grup sanguini. A més, s’ha trobat que aquest disacàrid és el mateix que es troba de manera natural a la llet materna sota el nom de Lacto-N-Biosa.

Segons Jesús Rodríguez, investigador Ramón y Cajal de la Facultat de Medicina i membre de l’equip, l’estudi posa en evidència la rellevància del paper de la lactància materna com a protectora enfront de la infecció per rotavirus. “Hem descrit una molècula que podem produir i que podria afegir-se a llets maternitzades per a poder protegir també els nadons que no poden ser alimentats mitjançant la lactància materna”, afegeix.

Alberto Marina afig: “Hem vist a nivell atòmic com aquests sucres s’uneixen al receptor del virus, fet que ens permet seleccionar o dissenyar molècules que puguen bloquejar la interacció del rotavirus amb la mucina per a evitar que el virus prospere”. A més d’aquesta nova estructura receptora dels rotavirus, la comunitat científica pot seguir buscant-ne de noves.

Una altra línia d’investigació consisteix a desenvolupar en el futur molècules millorades partint de la Lacto-N-Biosa en forma de fàrmacs antivirals subministrats en cas de diarrea aguda. Aquestes molècules hauran de presentar una major afinitat pels virus i competir pel receptor viral. Els resultats de la investigació han estat publicats per la revista Plos Pathogens i ha comptat amb el finançament del Ministeri de Economia i Competitivitat.

 

Article:

Gozalbo-Rovira R, Ciges-Tomas J R, Vila-Vicent S, Buesa J, Santiso-Bellón C, Monedero V et al. (2019). «Unraveling the role of the secretor antigen in human rotavirus attachment to histo-blood group antigens». PLoS Pathog 15(6): e1007865. https://doi.org/10.1371/journal.ppat.1007865