L'estudi s'ha realitzat sobre la base de les eleccions generals de 2015, en les quals van irrompre en l'escena parlamentària dos nous partits (Podemos i Ciudadanos) per als quals l'electorat no tenia punts de referència històrics previs. Segons l'estudi, dos teories oposades competeixen per a oferir una explicació sobre com l'electorat construeix les seues expectatives electorals agregades. Així, s'ha investigat quin mecanisme té la major influència en la formació d'expectatives: opinió publicada o interaccions socials. De la mateixa manera, també s'ha estudiat si hi ha un biaix ideològic en la percepció de l'electorat de cara als resultats futurs de la batalla electoral. El resultat extret de la macroenquesta (14.262 persones) amb què ha treballat l'equip d'investigació evidencia, en primer lloc, que les enquestes publicades pels mitjans de comunicació són la font principal utilitzada per l'electorat per a configurar les seues expectatives agregades (almenys a nivell nacional i provincial); i en segon lloc, que la interpretació i projecció que l'electorat fa sobre la realitat no és neutral, sinó que està fortament influenciada per les seues pròpies creences i preferències, que es retroalimenta en funció del mitjà de comunicació que utilitza per a informar-se.

El professor Pavía explica que “els resultats que vam obtindre són summament interessants i, de fet, hem continuat aprofundint en aquesta línia d'investigació. Tenim una investigació, en fase de redacció de resultats, en la qual anem un pas més enllà i a partir d'un experiment desenvolupat en el LINEEX observem que les enquestes, i en menor intensitat les interaccions socials, també influeixen en les decisions dels subjectes. El nostre interés seria obtindre finançament per a poder testar aquestes idees en altres entorns naturals i experimentals on els condicionants foren diferents”.