Una investigació de la Universitat identifica un nou reservori de la Leishmaniosis en les rates de claveguera

 
Integrants de l'equip investigador.
Integrants de l'equip investigador.

Una investigació liderada per la Universitat de València ha aconseguit detectar la presència del paràsit Leishmània sp. en poblacions de rata en clavegueres de ciutat. Fins ara no s’havia estudiat aquest possible reservori, malgrat que la rata és el mamífer més abundant i estés després de l’ésser humà.

El Grup d’Investigació Paràsits i Salut de la Universitat de València (ParaSalut), que dirigeix la catedràtica María Teresa Galán-Puchades, participa, juntament amb els Laboratoris Lokímica, i l’Institut de Biotecnologia de la Universitat de Granada, en el projecte multifocal BCN Rats, liderat per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), que estudia diferents variables zoosanitàries, genètiques i demogràfiques de les poblacions de rata de claveguera de la ciutat de Barcelona.

Fruit de les investigacions dutes a terme a la ciutat de Barcelona s’ha descobert aquest nou reservori de la leishmaniosis en la rata d’embornal, Rattus norvegicus. Segons els resultats obtinguts, una de cada tres de les primeres 100 rates analitzades es trobava parasitada per Leishmània infantum, detectada en melsa per una tècnica molt sensible de PCR quantitatiu.

La leishmaniasis, malaltia infecciosa de tipus zoonòtic que afecta principalment a humans i a gossos –que actuen com reservoris–, és endèmica en tota la conca del Mediterrani. El paràsit es transmet per la picada de l’insecte dípter vector del gènere Phlebotomus. Malgrat les mesures de prevenció implementades en diferents ciutats, dirigides tant al vector, com al reservori (gos) i a l’ésser humà, la leishmaniosis continua sent endèmica. Aquesta conjuntura epidemiològica feia sospitar de l'existència d'un reservori desapercebut fins hui que podia ser el responsable del manteniment de la prevalença de Leishmània sp.

Les troballes del projecte BCN Rats suposen un avanç en el coneixement de l'epidemiologia de la leishmaniasis. El coneixement de l'existència d'un nou reservori, no considerat fins hui en zones urbanes, suposarà un instrument en els programes de vigilància i control de rosegadors i vectors. D'aquesta manera, la lluita contra aquesta malaltia parasitària que, en ciutats, ha sigut exclusivament dirigida al control de l'únic reservori fins ara conegut, el gos, serà més efectiva.

Recentment, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) al costat de l'Organización Panamericana de Salud (OPS) han dut a terme la primera trobada científica enfocat al problema dels rosegadors i a una millor protecció de la salut humana, en un clar exercici del concepte 'One Health'. La iniciativa de l'OMS té com a meta principal controlar els possibles brots de malalties transmeses per rosegadors d'una forma més efectiva i, a més, d'una manera integral ja que els rosegadors estan relacionats amb el 40% de les zoonosis (malalties que es transmeten entre animals i éssers humans).

Els resultats obtinguts en l'estudi es van presentar en el XXI Congrés de la Societat Espanyola de Parasitologia (SOCEPA) que va tindre lloc a Pontevedra els dies 3-5 de juliol, i han sigut publicats per la prestigiosa revista científica del Center for Diseases Control and Prevention, Atlanta, els EUA (CDC), Emerging Infectious Diseases, considerada la primera revista de les categories tant d’Infectious Diseases com d’Immunology segons el JCR (Journal Citation Reports).

L'article, Leishmaniasis in Norway Rats in Sewers, Barcelona, Spain, està accessible clicant ací.

Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies