Una investigació de la Universitat de València i del CSIC demostra l’elaboració de cordes i cistelles durant el Paleolític

  • Unitat de Cultura Científica i de la Innovació
  • 13 de novembre de 2019
 
D’esquerra a dreta: (dalt) J. Emili Aura, Jesús F. Jordá, Guillem Pérez i Yolanda Carrión; (baix) Joan Seguí, Carles Miret i C. Carlos Verdasco.
D’esquerra a dreta: (dalt) J. Emili Aura, Jesús F. Jordá, Guillem Pérez i Yolanda Carrión; (baix) Joan Seguí, Carles Miret i C. Carlos Verdasco.

Un equip d’investigació de la Universitat de València i del CSIC ha publicat un estudi que demostra l’ús de fibres vegetals durant el Paleolític final en les Coves de Santa Maira (Castell de Castells, Alacant). Es tracta de fragments de corda trenada i d’empremtes de cistelleria sobre argila. La corda ha proporcionat la datació directa més antiga d’Europa per a un objecte fabricat sobre fibres trenades: 12.700 anys abans del present. En el mateix treball també s’han donat a conèixer les primeres evidències sobre l’ús de contenidors fabricats a partir de cistelles recobertes d’argila.

El treball analitza tant l’espècie utilitzada per a obtindre cordes trenades, el seu tractament i preparació, com el seu ús per a fabricar artefactes més complexos com cistelles i contenidors. Aquests materials han sigut datats de fa uns 13.000 anys. Les dades etnològiques indiquen que aquests materials han sigut utilitzats àmpliament entre les societats històriques, però desconeixem en gran manera el seu ús en la Prehistòria. “És una aportació important al coneixement de l’ús de materials peribles entre les societats caçadores-recol·lectores-pescadores del Paleolític europeu” segons J. Emili Aura, catedràtic del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València.

La conservació de fibres vegetals d’aquesta antiguitat requereix unes condicions de preservació particulars. També la dels fragments d’argila amb empremtes de cistelles, l’exposició de les quals al foc ha possibilitat la seua conservació. Es tracta de contenidors l’antiguitat dels quals supera en 5.000 anys la de les primeres ceràmiques neolítiques del Mediterrani occidental. L’estudi ha sigut publicat en la revista acadèmica Vegetation History and Archaeobotany.

L’anàlisi de les fibres vegetals ha permès identificar les restes com a pertanyents a una monocotiledònia, probablement del grup de les gramínies molt similar a l’espart. Les seues fulles van ser trenades per a fabricar cordes amb les quals es van poder elaborar un gran nombre d’artefactes i amb usos diversos.

El director del projecte d’excavacions, J. Emili Aura, assenyala que les dades de Santa Maira permeten començar a corregir un gran biaix. Pensar que només els materials que es conserven millor, com la pedra, l’os o la petxina, van ser els més usats és un error. Aquestes evidències demostren que altres materials i tècniques degueren tindre un ús ampli i aplicacions diverses: cistelles, motxilles o calçat.

Aquest biaix també afecta la importància atribuïda a aquestes tècniques durant el Paleolític. “El mateix ocorre amb el caràcter d’aquesta activitat de trenar corda i els seus possibles autors. Es coneix que en societats històriques va ser una tasca estacional desenvolupada en gran manera per dones.”

Els materials analitzats indiquen la fabricació de diversos objectes de cistelleria mitjançant cordes, sense descartar la possible elaboració de teixits. Els fragments de fang amb empremtes permeten plantejar la hipòtesi que es tracta de cistelles que van ser recobertes amb fang, que van poder ser utilitzades per a la conservació de líquids o per a la cocció. El seu descobriment obri un bon nombre de qüestions i preguntes. Cordes i contenidors són relacionats amb la resta de tècniques i materials trobades en el jaciment, amb la paleoeconomia d’aquests grups i els seus sistemes d’assentaments.

L’equip investigador està format per J. Emili Aura, Yolanda Carrión (investigadora Ramón y Cajal), Guillem Pérez (CSIC i Universitat de València), Carles Miret i C. Carlos Verdasco, investigadors formats a la Universitat de València. També Jesús F. Jordá, de la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) i Joan R. Vaig seguir (Museu Valencià d’Etnologia).

La investigació s’ha dut a terme dins d’un projecte finançat per la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital de la Generalitat Valenciana (Projecte AICO 2018-125).

 

Article:

Aura Tortosa, J., Pérez-Jordà, G., Carrión Marco, I. et al. « Cordage, basketry and contenidors at the Pleistocene–Holocene boundary in southwest Europe. Evidence from Coves de Santa Maira (Valencian region, Spain)». Veget Hist Archaeobot (2019). https://doi.org/10.1007/s00334-019-00758-x

 

Peu de foto annex:

- J. Emili Aura, Yolanda Carrión (investigadora Ramón y Cajal), Guillem Pérez (CSIC i Universitat de València), Carles Miret i C. Carlos Verdasco, investigadors formats a la Universitat de València. També Jesús F. Jordá, de la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) i Joan R. Vaig seguir (Museu Valencià d’Etnologia).

- Coves de Santa Maira (Castell de Castells, la Marina Alta).

- Fragment de corda analitzat.

Imatges:
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies