Una investigació de la Universitat de València mostra que una persona que naix a l'estiu viu menys que una nascuda a l'hivern

  • Gabinet de Premsa
  • 2 de desembre de 2021
 
Josep Lledó i Jose M. Pavía
Josep Lledó i Jose M. Pavía

Una persona que naix a l'estiu té menys esperança de vida que una persona que naix a l'hivern. Es tracta d'una de les principals conclusions que es desprenen d'un estudi realitzat pels professors i investigadors Jose M. Pavía i Josep Lledó del Departament d'Economia Aplicada (àrea de mètodes Quantitatius per a l'Economia i l'Empresa) de la Universitat de València. A més, la investigació també estudia els impactes que té per a les asseguradores i els sistemes de pensions fer correctament els càlculs de l'esperança de vida i les probabilitats de mort i supervivència.

El treball que porta per títol Estimation of the combined effects of ageing and seasonality on mortality risk: An application to Spain ha sigut publicat en una de les revistes d'estadística més prestigioses del món, Journal of the Royal Statistical Society.

Els investigadors arriben a la conclusió que una persona nascuda a l'estiu té aproximadament 3 mesos menys d'esperança de vida que una persona nascuda a l'hivern, després d'analitzar més de 180 milions d'esdeveniments demogràfics i estudiar les probabilitats de defunció i supervivència per a cada edat i trimestre tenint en compte el trimestre de l'any de naixement de cada persona. Açò es deu al fet que les persones que compleixen anys a l'hivern tenen en comú que els seus 3 trimestres anteriors són menys durs que aquelles persones que compleixen anys en la resta dels trimestres. Aquest efecte és similar tant en hòmens com en dones. Per tant, la probabilitat de defunció no sols depén de l'edat, sinó també del trimestre de naixement dins de l'any.

Unes altres de les conclusions que es desprenen té relació amb l'edat de l'individu. Per regla general, per a una edat en concret, a major proximitat de la següent data d'aniversari, major és la incidència de la mortalitat. Aquest fet té excepcions com, per exemple, en les edats adolescents i especialment per als nounats. En aquest últim col·lectiu, les millores en medicina han reduït considerablement la mortalitat infantil (durant el primer any de vida). No obstant això, encara que ha disminuït, en l'estudi realitzat es desprén que la probabilitat de defunció en les primeres hores i dies continua sent considerable. Per exemple, la probabilitat de defunció a Espanya durant el primer trimestre de vida és similar a la probabilitat de defunció d'una persona de 65 i 70 anys per a hòmens i dones, respectivament.

Així, segons els investigadors “les esperances de vida i les probabilitats de morir/sobreviure no sols depenen de l'edat de les persones, sinó també del moment de l'any en què compleixen anys i això té implicacions, per exemple, en la gestió dels sistemes de pensions i en les companyies d'assegurances”.

L'hivern és, per a gran part de les edats, l'estació on major mortalitat s'observa, lligat especialment a les condicions climatològiques. A major edat, major és la intensitat de l'hivern en la mortalitat. Aquest fet afecta tant a hòmens com a dones. Les úniques diferències observables entre sexes són per als hòmens entre 20 i 30 anys on la intensitat de la mortalitat és superior en l'estiu, lligat principalment a majors comportaments de risc dels hòmens joves durant les vacances.

Els professors, que investiguen en el camp de l'estadística i mètodes quantitatius, han analitzat un període de 4 anys (2005-2008) d'una base de dades real composta per microdades de població d'Espanya, facilitades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que constava de naixements, defuncions, emigrants i immigrants registrats en l'Estat durant eixos anys. A més, han desenvolupat noves taules de vida i taules trimestrals.

Segons apunten en l'estudi, “la metodologia desenvolupada en la investigació permet construir, sense necessitat de càlculs complexos i costosos, indicadors de mortalitat (i en particular taules de mortalitat) amb periodicitat inferior a l'anual”. Pavía i Lledó expliquen que “abordar aquesta qüestió ofereix noves oportunitats per a millorar la gestió de les pensions, la planificació pública i els plans d'assegurances, amb possibles repercussions en els sistemes públics de pensions i en la competitivitat i els balanços de les companyies d'assegurances, on els càlculs, fins al moment, es realitzen amb periodicitat anual”.

Més informació: