El treball, organitzat en sis capítols, analitza aquells factors menys coneguts al voltant de l’oxigen molecular, com el seu paper en el desenvolupament de malalties de caire degeneratiu com l’Alzheimer o el Parkinson o com es pot utilitzar per a eliminar tumors. També tracta les espècies reactives d’oxigen, “raresa” a la qual dedica el llibre, consistents en molècules que es produeixen en les cèl·lules resultants de reaccions d’oxidació o reducció on intervé l’oxigen.

La rectora de la Universitat de València, Mavi Mestre, que ha felicitat el guanyador, també ha destacat: “el Premi Europeu de Divulgació Científica «Estudi General» i les obres publicades en la col·lecció «Sense Fronteres» són una claríssima aposta i demostració de l’interès de la Universitat de València per la difusió de la ciència”.

Amb aquest treball Álvaro Martínez vol formar un compendi de rareses sobre l’oxigen, a l’estil dels gabinets de curiositats dels palaus dels nobles i monarques occidentals del segle XVI, que estaven plens d’objectes duts de territoris exòtics. A l’obra guardonada, el tresor és un element de la taula periòdica no metàl·lic.

“Vull donar pes a aquelles investigacions, aquells tractaments mèdics que donen un tomb a allò que creiem saber. Mostar allò extraordinari que amaga una de les molècules més comunes que podem trobar”, indica el també investigador postdoctoral a l’Institut de Ciència Molecular (IcMol) de la Universitat de València i a la Universitat Paris-Saclay.

Per a l’autor de Lo común y lo extraordinario. El oxígeno: historia íntima de una molécula corriente, “el passeig pel costat exòtic de l’oxigen permet reflexionar sobre la fal·làcia d’alguns postulats tan fàcilment acceptats com l’assignació de valors positius a allò natural i negatius a allò químic”, diu sobre la complexitat de l’organisme i el limitat coneixement existent sobre ell. “Aquest fet evidencia la importància de la investigació en ciències bàsiques, més enllà de la utilitat directa dels seus descobriments”, explica Martínez.

En aquest sentit, el guanyador del premi de divulgació ha destacat: “per a conèixer un compost o una substància química no és suficient observar el seu costat més comú, sinó que cal recórrer els seus límits i passejar pel seu costat més extrem. Per a conèixer-los de veritat, se’ls ha de temptar i posar a prova: cal penetrar en les rareses que tendeix a amagar”.

El jurat enguany ha estat format per María Dolores Real, vicerectora d’Innovació i Transferència i que l’ha presidit; Carolina Moreno, directora de la col·lecció «Sense Fronteres»; Pere Puigdoménech, guardonat en la XXV edició d’aquest premi; M. Teresa Ferrer, investigadora del Departament de Filologia Espanyola de la UV; i Ismael Mingarro, investigador del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la UV.

Biografia

Álvaro Martínez Camarena és graduat en Ciències Químiques i doctor en Nanociència i Nanotecnologia per la Universitat de València, matèria sobre la qual també té un màster. A més, és màster en Periodisme i Comunicació Científica per la Universitat Nacional d’Estudis a Distància. La seua àrea de recerca està centrada en el disseny de nous sistemes moleculars amb activitat antioxidant, especialment destinats al tractament de malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer o el Parkinson.

Des de l’any 2016 en que començà la seua carrera investigadora, Álvaro ha realitzat diverses estades de recerca a la Universitat de Viena i la Universitat de Florència, i ha publicat més de 15 articles en revistes de caràcter internacional. L’any 2014 va rebre el Premi Extraordinari de Grau i el 2018, el Premi Internacional Fernando Pulidori, guardonat a un investigador jove en l’àrea de la termodinàmica.