Una recerca demostra que l’efecte addictiu de l’alcohol es modifica quan n’hi ha dolor

  • Unitat de Cultura Científica i de la Innovació
  • 31 d’agost de 2020
 
(Esquerra a dreta): Lucía Hipólito, Jesús David Lorente i Yolanda Campos-Jurado.
(Esquerra a dreta): Lucía Hipólito, Jesús David Lorente i Yolanda Campos-Jurado.

Un equip d’investigació de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de València ha demostrat que la presència de dolor físic altera la resposta de l’alcohol com a reforç per a evitar el patiment. L’estudi, publicat a la revista científica “Pain”, analitza com es modifiquen les senyals neuroquímiques derivades de l’alcohol al nucli accumbens del cervell, responsable del plaer, la recompensa i emocions com les addicions i la por.

Les dades epidemiològiques disponibles a Europa mostren que la presència de dolor físic és un fet en al voltant d’un 30% de la població. Patir-lo pot desencadenar recaigudes en el consum d’alcohol i pot ser també un motiu clau per iniciar un consum compulsiu que porte a una addicció. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’alcoholisme és a Europa una de les malalties que més impacta en el PIB. A Espanya es calcula que té un cost socioeconòmic del 2.5% del PIB anual.

L’equip de recerca del Departament de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica i Parasitologia ha demostrat, en un experiment amb rates, que el dolor altera la resposta davant l’alcohol del nucli accumbens. Així, cal augmentar la quantitat d’alcohol per tal de tindre la mateixa resposta neuroquímica, fet que es mesura en l’alliberament del neurotransmissor dopamina. “Aquesta resposta alterada a l’alcohol pot provocar l’increment del seu consum en grans quantitats per tal d’obtindre els mateixos efectes subjectius (de reforçament) que tenim quan prenem alcohol”, destaca Lucía Hipólito, portaveu del grup que ha publicat l’estudi, els primers signants del qual són Yolanda Campos-Jurado i Jesús David Lorente.

A més, en un segon experiment es va comprovar que es necessitava augmentar la dosi d’alcohol per a què els animals mostraren efectes de recompensa a l’etanol. “Aquests són els que modificarien el comportament humà per a buscar i trobar la droga, en aquest cas alcohol”, completa la investigadora de la Universitat de València.

En el tercer estudi s’analitzà l’efecte del dolor sobre la recaiguda. L’equip d’investigació conclou que els animals amb dolor recauen de la mateixa manera que els que no tenen dolor, si bé aquest fet va en funció de la quantitat d’alcohol que beuen durant la recaiguda. Per tant, se suggereix que el dolor provoca als individus que tinguen més risc (més ganes) de recaure. No obstant, el grup de recerca no ha pogut avaluar el risc, només la magnitud.

Actualment, un dels problemes més importants de l’alcoholisme són les recaigudes, davant les quals no existeixen teràpies efectives. Com moltes persones amb dolor no el tenen controlat amb medicació, és possible que es desenvolupe alcoholisme o hi haja una recaiguda, fet que no s’està controlant en pacients amb dolor. A més, als pacients abstinents no se’ls controla quina es la seua situació de dolor físic. “En altres paraules, com que no apareix als esquemes que el dolor pot desenvolupar alcoholisme, no es controla als malalts”, diu Lucía Hipólito. Aquest estudi ha sigut finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat.

 

Article:

Campos-Jurado, Yolanda; Lorente, Jesús David; González-Romero, José Luis; Granero, Luis; Polache, Ana; Hipólito, Lucía. “Impaired alcohol-induced dopamine release in the nucleus accumbens in an inflammatory pain model: behavioral implications in male rats”. PAIN: September 2020 - Volume 161 - Issue 9 - p 2203-2211. doi: 10.1097/j.pain.0000000000001915