Una recerca de la Universitat i del CSIC demostra el paper de les interaccions intramembrana en el control viral de la mort cel·lular

  • Unitat de Cultura Científica i de la Innovació
  • 27 de novembre de 2020
 
(D’esquerra a dreta). Ismael Mingarro, Mª Jesús García, Luís Martínez, Gerard Duart i Brayan Grau.
(D’esquerra a dreta). Ismael Mingarro, Mª Jesús García, Luís Martínez, Gerard Duart i Brayan Grau.

Un grup d’investigació del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de València (UV), en coordinació amb el Centre Nacional de Biotecnologia (CNB) del CSIC, ha estudiat el paper de les interaccions dins de la membrana d’unes proteïnes de les famílies víriques Herpesviridae i Poxviridae en el control de la mort cel·lular programada. El treball, publicat a Nature Communications, podria tindre implicacions en el desenvolupament de tractaments contra la infecció viral, així com en la prevenció dels càncers associats a aquestes.

Els resultats de la troballa, dirigida pel doctor del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular Luis Martínez, implicarien que les interacciones dins de la membrana entre proteïnes dels virus i de l’individu hoste podrien ser utilitzades com a dianes terapèutiques per al tractament d’algunes infeccions virals. Un agent capaç de bloquejar aquest tipus d’interaccions permetria no sols reduir, o inclús inhibir, la replicació viral, sinó també frenar el possible desenvolupament del càncer associat a aquest tipus d’infeccions.

L’apoptosi cel·lular (mort cel·lular programada) és un procés essencial en els organismes pluricel·lulars, ja que contribueix a l’equilibri entre la mort, proliferació i diferenciació cel·lular, fet que és rellevant per al desenvolupament i funcionament correcte dels éssers vius. Açò fa necessari que siga un procés altament regulat en el qual intervenen nombrosos components, entre ells la família de proteïnes coneguda com Bcl2 (de l’anglès, B-cell lymphoma 2).

Amb l’objectiu de maximitzar-ne el creixement, els virus de les famílies Herpesviridae i Poxviridae han desenvolupat mecanismes per modular la mort cel·lular dels individus hostes. Per això, aquests virus presenten proteïnes estructuralment similars a les proteïnes Bcl2, conegudes com a Bcl2 virals, que presenten un domini transmembrana que permet inserir la proteïna a la membrana diana per així desregular l’apoptosi cel·lular.

“En aquest treball demostrem que les proteïnes Bcl2 virals presenten un domini transmembrana (TMD) que permet el seu ancoratge a la membrana mitocondrial. A més, hem observat que aquestes proteïnes són capaces d’interaccionar entre elles i amb altres proteïnes Bcl2 dels individus hostes a través d’aquest domini. Així mateix, els nostres resultats indiquen que aquestes interaccions són clau per a controlar la mort cel·lular després d’un estímul apoptòtic com pot ser una infecció viral”, destaca Luis Martinez.

En la recerca també han participat Ismael Mingarro, Mª Jesús García, Gerard Duart i Brayan Grau, del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular i l’Institut BIOTECMED de la UV, i Elisabet Díaz, del CNB. El treball ha contat amb el finançament de la Generalitat Valenciana i del Ministeri d’Economia i Competitivitat d’Espanya.

 

Article:

García-Murria, M.J., Duart, G., Grau, B. et al. Viral Bcl2s’ transmembrane domain interact with host Bcl2 proteins to control cellular apoptosis. Nat Commun 116056 (2020). https://doi.org/10.1038/s41467-020-19881-9