El treball demostra que els emojis, la variant gràfica de les emoticones, s’utilitzen de forma preferent en situacions informals i contextos positius. A més, aquestes populars figuretes ja han superat els límits de la pantalla, tenen un important vessant econòmic i formen part del paisatge iconogràfic mundial, no solament en les xarxes socials, sinó també en publicitat. 

La tesi llegida en la Universitat de València s’emmarca en la comunicació per ordinador (CMO), la disciplina acadèmica que estudia des del punt de vista lingüístic la comunicació digital. També s’analitza el fenomen dels emojis i les emoticones des del punt de vista de la pragmalingüística, una subàrea de la lingüística que s’interessa per la influència del context en la interpretació del significat. 

“L’estudi confirma la percepció de l’enorme popularitat de les emoticones. No obstant això, no s’utilitzen d’una manera unívoca, sinó de forma bastant creativa i diversa”, afirma Agnese Sampietro. “S’entreveuen indicis de convencionalització en el seu ús, si bé no existeixen normes estandarditzades. A més, els usuaris són bastant conservadors en la utilització d’aquestes figures”, ha recalcat la investigadora. 

La tesi d’Agnese Sampietro, Emoticonos y emojis. Análisis de su historia, difusión y uso en la comunicación digital actual, es va llegir a la fi de maig i ha estat dirigida per Ricardo Morant Marco, catedràtic de lingüística del Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació de la Universitat de València. El treball va obtindre la qualificació d’excel·lent cum laude. 

Un dels aspectes més nous de la recerca és que les emoticones i els emojis confirmen algunes tendències socials i culturals relacionades amb la comunicació digital i la cultura actual com a noves maneres d’entendre la creativitat, la noció de realisme dels informants, així com els valors capaços de ser transmesos per les noves tecnologies.

En la seua revisió de la bibliografia, Agnese Sampietro també ha identificat possibles antecedents “analògics” de les populars figuretes que es troben en la comunicació digital. Es tracta de manifestacions culturals típicament japoneses com el manga, l’anime i la poesia, o els poc coneguts jocs tipogràfics dels editors en el segle XVIII i XIX.

En WhatsAPP 

El treball, a més, identifica les funcions de les emoticones en la popular xarxa WhatsApp. “S’utilitzen per a gestionar la conversa (per exemple, quan cedim el torn a l’interlocutor), o per a augmentar la cortesia expressada verbalment (emfatitzant agraïments o en seqüències de tancament)”. No obstant això, rarament vehiculen continguts emocionals i normalment no s’usen per a substituir paraules, sinó que són més aviat un afegit a missatges el contingut dels quals s’expressa principalment de forma verbal.

Altres funcions de les emoticones detectades en aquesta recerca són formes de cortesia, decoració del missatge, assenyalar un to informal o gestionar la conversa. “En contades ocasions s’utilitzen emojis per a substituir paraules, a manera de “llenguatge visual –apunta Sampietro– i el seu ús rarament provoca malentesos, gràcies a l’ancoratge verbal que tenen en el text escrit al qual s’associen”. 

Mètode

“La metodologia d’anàlisi dels missatges amb emoticones i emojis ha intentat combinar dues aproximacions. D’una banda, l’anàlisi del discurs a través d’ordinador, que aplica conceptes lingüístics a l’anàlisi de corpus digitals; i d’una altra, la multimodalitat, una perspectiva d’estudi recent que intenta donar una visió global de la comunicació integrant fins i tot materials no lingüístics.”

La part empírica del treball es basa en dues recerques. D’una banda, una enquesta a 226 persones que va analitzar aspectes poc estudiats en la recerca sobre emoticones, com les eines en les quals s’utilitzen més les figuretes, els contextos d’ús preferents i les possibles raons del gran èxit de les emoticones gràfiques. 

També analitza el grau d’acord que mostraven els enquestats pel que fa al significat que atribuirien a un conjunt d’emoticones, per valorar com podria funcionar la seua interpretació i la possible emergència de significats convencionals. Es conclou que aquestes figures no tenen un clar significat convencional entre els seus usuaris.

D’altra banda, com a font també es va analitzar un corpus de missatges de WhatsApp reals, recollits amb la col·laboració de 120 informants. En aquesta segona part, Agnese Sampietro va observar com s’utilitzen realment les emoticones en el seu context, des de la perspectiva de la multimodalitat i l’anàlisi del discurs digital.

Doctora en lingüística
Agnese Sampietro és doctora en Lingüística per la Universitat de València. Les seues línies de recerca principals són la comunicació a través de les noves tecnologies i la cultura digital. La seua tesi doctoral, que ha elaborat gràcies al finançament d’una beca predoctoral de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana, ha estat la primera tesi en castellà sobre el fenomen de les emoticones. Ha publicat diversos treballs en revistes nacionals i internacionals sobre les emoticones, la comunicació digital, la participació política en xarxes socials i la integració de les noves tecnologies en l’àmbit educatiu.