La Universitat, Aigües de Barcelona i la Fundació Bosch i Gimpera creen una base de dades de bacteris aïllats en aigües de consum

  • Fundació Parc Científic
  • 11 de gener de 2019
 
Amparo Ruvira, investigadora, davant l'equip Microflex.
Amparo Ruvira, investigadora, davant l'equip Microflex.

El projecte Drinking Water Library, emmarcat dins el programa de finançament públic “RETOS-COLABORACIÓN 2015”, conclou amb la creació de la base de dades de bacteris d'aigües de consum humà mitjançant la tecnologia MALDI-TOF MS. El catàleg abasta els perfils de 320 soques accessibles en la Col·lecció Espanyola de Cultius Tipus (CECT). Per al seu desenvolupament, han treballat en consorci la Universitat de València, Aigües de Barcelona i la Fundació Bosch i Gimpera.

Tot i ser sotmeses a rigorosos controls microbiològics, les aigües de consum humà no són aigües estèrils, ja que contenen microorganismes ambientals representants de la microbiota del seu ecosistema de procedència. La identificació ràpida i precisa d'aquests microorganismes representa una millora qualitativa important per a l'avaluació de la qualitat microbiològica de l'aigua més enllà dels bacteris aquàtics analitzats comunament.

Drinking Water Library (DWL) és una biblioteca de perfils per a la identificació de bacteris presents en aigües de consum humà, desenvolupada mitjançant MALDI-TOF MS, una tecnologia d'espectrometria de masses utilitzada habitualment en anàlisis clíniques, que permet la identificació a baix cost de microorganismes. La CECT compta, des del mes de desembre passat, amb un equip MALDI-TOF finançat dins del Programa Operatiu FEDER 2014-2020 Comunitat Valenciana, que a partir d'ara ofereix com a servei a la comunitat científica i empresarial. El fet de comptar amb aquest equipament i amb la DWL facilita enormement la tasca d'identificar de forma ràpida i eficaç microorganismes aïllats d'aigües de consum, tant de xarxes de distribució com embotellades.

Generada utilitzant l'equip Microflex (Bruker) –compatible amb el programari Biotyper– la base de dades inclou els perfils de 320 soques totes elles accessibles en la CECT: 199 de la pròpia col·lecció –l'origen majoritari de les quals és aigua de consum humà– i 121 procedents d'aigües de procés, xarxes de distribució, aigües embotellades i brolladors, que representen el total de 3.809 aïllats analitzats durant el projecte.

Per a la creació de la DWL s'han utilitzat mostres d'aigua potable de diverses plantes de tractament, xarxes de proveïment i aigua embotellada, que han sigut analitzades i contrastades amb soques de referència procedents de la CECT.

A més, el projecte ha facilitat la capacitació del Laboratori de Microbiologia d'Aigües de Barcelona per a la identificació de bacteris d'aigües de consum humà mitjançant la tecnologia MALDI-TOF MS. El laboratori compta amb l'equip, així com l'experiència en la seua utilització i en la generació de la base de dades DWL, que amplia la base de dades disponible de Bruker, millorant la probabilitat d'identificació de bacteris d'aigües de consum humà.

La nova base de dades es troba a la disposició de centres d'investigació, organismes públics i empreses públiques i privades d'aigua potable, i té per objectiu ampliar el seu ús a escala mundial.

El consorci del projecte ha estat format per tres socis: Aigües de Barcelona, la Fundació Bosch i Gimpera a través del grup d'investigació MARS (Microbiologia de l'Aigua relacionat amb la Salut) de la Universitat de Barcelona, i la Universitat de València a través de la Col·lecció Espanyola de Cultius Tipus (CECT).

Amb seu en el Parc Científic, la Col·lecció Espanyola de Cultius Tipus és un servei de la Universitat de València que constitueix l'únic Centre de Recursos Microbians públic a Espanya i que actua com a dipositari i proveïdor de bacteris, arquees, llevats i fongs filamentosos. A més de la R+D, el seu principal objectiu és proveir de material microbiològic de referència a la comunitat científica internacional. Ofereix serveis relacionats tant amb la conservació, la identificació i la caracterització de microorganismes com en el camp de la formació i la consultoria. La CECT manté en les seues instal·lacions més de 9000 microorganismes.