L’exposició de Borja Ibáñez porta com a títol “Interpretacions de l’ésser” i, segons explica el professor Ricard Silvestre (coordinador del Centre de Documentació d’Art Valencià Contemporani ‘Romà de la Calle’ de la Universitat de València) “ens endinsa de ple entorn del discurs metafísic”. Borja Ibáñez, afegeix Silvestre, “mitjançant les seues obres, representa el concepte d’un mateix, retrata el significat de l’ésser en l’espai i ens descobreix les experiències pròpies que es re aviven a través de la sinestèsia. Aquestes pintures no sols representen una escena, cristal·litzen els murmuris, el soroll constant, el centelleig de la llum en l’aigua, les converses que es precipiten entre sí… el conjunt de tots els efectes plasmats en l’oli construeix un moment que sembla estar present en el llenç, és el record viscut per l’artista. L’artista ens espenta a sentir les emocions que s’observen, aquelles mateixes que ens ensenyen experiències viscudes”.

A més del Centre de Documentació d’Art Valencià Contemporani "Romà de la Calle" (CDAVC) de la Universitat de València, participen en Espai d’Art Contemporani (EAC) l’Àmbit Cultural d’El Corte Inglés i la Reial Acadèmia de Belles arts de Sant Carles. Després d’una dècada (2009-2019) de trajectòria, explica Ricard Silvestre, EAC prossegueix la seua tasca de promoció i divulgació de l’art contemporani valencià més jove. “Malgrat les actuals circumstàncies, la iniciativa de l’exposició virtual pretén que aquesta dinàmica puga continuar sent l’objectiu planificat de la Sala Espai d’Art Contemporani de El Corte Inglés amb l’assessorament de la Universitat de València” assegura.

En la nova plataforma expositiva podran veure’s, a més de la pintura de Borja Ibáñez, sengles mostres virtuals de Juan Felipe Martínez, Paula Rufat i Fernando Jiménez, en un cicle expositiu que es prolongarà al llarg de 2020, titulat Nous Simbolismes. En ell assenyala Silvestre “les imatges apareixeran tan pròximes i familiars, com a evocadores de significats tènues i vetlats allunyaments. Res que no puga pensar-se des de la Xarxa, gaudir-se a casa i viure’s amb intensitat per a superar la idea, sempre contra natura, d’un art confinat”.