En el debat van participar el president de la Unió de cooperatives d’Ensenyament Valencianes, Miquel Ruiz; el secretari d’Estat d’Educació, Alejandro Tiana; i el secretari general d’Escoles Catòliques, José M. Alvira. Els tres van coincidir en definir aquest com un debat necessari però complex.

La principal diferència d'opinions va arribar en parlar de la matèria de religió. Com no podia ser d'una altra manera, el representant d'Escoles Catòliques es va mostrar favorable al fet que aquesta assignatura es continue impartint a les escoles i dins de l'horari lectiu. La seua defensa se sosté en “els acords signats amb la Santa Seu i en el dret constitucional dels pares a triar l'educació que volen per als seus fills, però, sobretot, en la idea que la societat espanyola no es pot entendre sense conéixer les seues arrels i aquestes són religioses”.

Més ambigu es va mostrar el secretari d'Estat Tiana qui va reconéixer estar davant un atzucac: “El sistema espanyol reconeix quatre religions (catòlica, jueva, evangèlica i musulmana), no obstant això, cadascuna d'elles s'atén d'una manera diferent. En el cas de la religió catòlica el problema el tenim amb els alumnes que no trien religió ja que els acords amb la Santa Seu impedeixen que a aquest sector se'ls oferisquen assignatures equiparables a altres matèries i que puguie influir en el seu currículum”.

L'opinió més diferenciada va arribar de la mà de Miquel Ruiz, qui va defensar una escola laica: “La confesionalitat no ha d'estar al servei del sistema públic. L'escola hauria de ser laica perquè la societat és diversa i hem d'educar els joves en la convivència, el pluralisme ideològic i el respecte a la diversitat religiosa”.

Abans d'arribar a aquest punt, el debat havia incorregut en temes com la conveniència o no de mantindre la triple xarxa escolar o la qualitat de l'ensenyament a les escoles públiques i privades. En aquests temes, els participants es van mostrar d'acord a l'hora d'afirmar que la triple xarxa escolar espanyola (privada, concertada, pública) funciona correctament. En aquest cas, Tiana es va mostrar contrari a contraposar models: “Hauríem de pensar com millorar els models, per exemple, com implementar col·legis públics que atenguen tots els models educatius d'infantil a batxillerat com ja ocorre en els privats i concertats, o com l'escola pública hauria d'incrementar els seus serveis més enllà de les classes diàries”.

Per la seua banda, Miquel Ruiz va considerar que en el moment en què “reben concert educatiu, els col·legis concertats formen part de la xarxa pública i consegüentment han d'actuar”, i es va mostrar favorable d'estimular l'autonomia dels centres educatius. Mentrestant, el coordinador d'Escoles Catòliques es va mostrar crític amb la idea generalitzada que els col·legis concertats facen selecció d'alumnes ja que, segons va manifestar, les xifres reals mostren que no és així.