La Universitat, Fisabio i el Peset dissenyen una pròtesi per a un os de la monyica que causa més de 500 fractures a l’any

  • Unitat de Cultura Científica i de la Innovació
  • 26 de juliol de 2019
 
Patricia Gómez Barbero i Daniel Barbero.
Patricia Gómez Barbero i Daniel Barbero.

Personal investigador de la Universitat de València, la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio) i l’Hospital Universitari Doctor Peset a València han patentant una nova pròtesi que ofereix la possibilitat de recuperar la funcionalitat de la mà després d’una fractura no consolidada de l’os escafoide. Es tracta d’una alternativa quan els tractaments convencionals no aconsegueixen recuperar aquest os de la monyica.

L’escafoide és l’os que es lesiona en quasi el 80% de les fractures que afecten la monyica. Cada any, es produeixen més de 500 casos en la Comunitat Valenciana (més de 4.500 en tota Espanya). Si bé la majoria d’aquestes lesions es recuperen adequadament, mitjançant la immobilització amb guix i/o l’empelt ossi, entre un 10% i un 26% condueixen a una situació de no consolidació, amb inflamació i dolor sever que limita dràsticament la mobilitat de la mà.

Daniel Montaner, cap de secció de la Unitat de Membre Superior de l’Hospital Universitari Doctor Peset, investigador del projecte i professor associat del Departament de Cirurgia de la Universitat de València, destaca: “es tracta d’una pròtesi parcial que substitueix els dos terços proximals (més pròxims a l’avantbraç) de l’os, que són els que normalment estan més afectats per les lesions, alhora que en preserva el terç distal (més pròxim a la monyica), tot mantenint l’estabilitat”.

“La nostra pròtesi és un dels pocs models existents en l’actualitat per a l’escafoide, però a diferència dels altres, respecta les característiques morfològiques i morfomètriques de l’os original”, explica Patricia Gómez Barbero, traumatòloga en la Unitat del Membre Superior de l’Hospital Universitari Doctor Peset, qui ha liderat el desenvolupament de la pròtesi.

Així mateix, també a diferència d’altres models, la pròtesi parcial s’estabilitza dins la monyica amb una fixació nova, la qual cosa li confereix un comportament biomecànic molt similar al de l’os escafoide natural.

Els resultats obtinguts després d’una anàlisi cinètica i cinemàtica realitzada en l’Institut de Biomecànica de València sobre un prototip de la pròtesi han sigut molt satisfactoris, i no han trobat diferències estadísticament significatives quant a la mobilitat articular respecte de la monyica no lesionada.

Una vegada validat el prototip, l’equip investigador planeja ara construir la versió definitiva amb un material ceràmic de característiques similars a l’os, per a realitzar nous assajos cinètics i cinemàtics abans de comercialitzar-lo.