L'Agència Espacial Europea (ESA) rebrà demà 13 de desembre, a València, alta tecnologia espacial per a observar els fenòmens més violents de l'atmosfera. Es tracta del projecte ASIM, un observatori dissenyat i construït a Espanya sota el lideratge de la Universitat de València i l'Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA). Víctor Reglero, catedràtic d'Astronomia de la Universitat i director del Image Processing Laboratory (IPL), en el Parc Científic de la institució acadèmica, és l'investigador responsable del projecte.

ASIM (The Atmosphere Space Interaction Monitor) és un observatori de rajos Ultra Violeta, RAJOS X i Rajos Gamma que s'instal·larà en la plataforma externa del Mòdul Columbus de l'Estació Espacial Internacional (ISS) per a l'observació de l'atmosfera de la Terra. Una vegada adossat mesurarà els fenòmens que es registren per sobre de les grans tempestes.

Segons Reglero, cada dia es produeix més d'un milió de rajos que són observables des de la terra. “Després trobem els Sprites, descàrregues violentes a 40 quilòmetres d'altura i que ja són més difícils d'observar. Però ocorren més fenòmens que no podem veure des dels observatoris terrestres. Són els TGF (Terrestrial Gamma Ray Flaixos), descàrregues molt violentes d'Alta Energia X i Gamma d'una molt curta durada, 0.001 segon. Aquests són molt rars. Només se’n detecta un al dia”, apunta Reglero.

Amb la posada en funcionament d’ASIM, es resoldrà el problema de detectar els TGF, que podran localitzar-se amb una precisió millorada en 3.600 vegades (de 400x400 Km a 5x5 Km).

Les descàrregues molt violentes d'Alta Energia que es produeixen en la nostra atmosfera, estan connectades amb les tempestes i els rajos? Per què són tan escasses respecte als rajos? On es generen? Com es propaguen? Què és el que genera aquesta radiació extremadament dura, similar a la dels forats negres? Són preguntes que cerquen resposta des de fa 20 anys. “Amb ASIM pot ser que obtinguem respostes a aquestes incògnites a la fi de 2017”, apunta Reglero.

Desenvolupament i fabricació del projecte

ASIM va nàixer en 2005 en la fase de disseny conceptual. Dos anys després es va desenvolupar el disseny detalladament i en 2010 es van iniciar els treballs de creació dels models i redissenys del sistema òptic d'Alta Energia, del mecànic i del tèrmic. La fabricació dels instruments es va iniciar en 2015.

El sistema òptic es va fabricar en l'empresa burgalesa d’Aciturri. Els components mecànics d’ASIM es van fer en les instal·lacions de Trinats Vacuum, a Paterna (València). Iberespacio, a Torrejón d'Ardoz es va encarregar dels components tèrmics. I la indústria Cachinero de Toledo ha fabricat els contenidors dels instruments.

L'assemblatge dels elements i els test es van realitzar amb èxit en els primers mesos d'enguany i el 29 de juliol ASIM es va lliurar a l'Agència Espacial Europea, preparat per a viatjar a l'Estació Espacial internacional.

Cinc empreses (Aciturri, Trinats Vacuum Projects, Iberespacio, Alcupla i Cachinero) més una dotzena de proveïdors espanyols han participat en aquest projecte, en el qual també han treballat 30 enginyers i físics de la Universitat de València i l’INTA. A més, 18 investigadors més estan llests per a analitzar dades, una vegada ASIM inicie l'enviament d'imatges dels fenòmens més violents de l'atmosfera.

Durant 11 anys els científics espanyols d’ASIM han treballat liderant les parts essencials del Monitor d'Alta Energia (MXGS). La Màscara Codificada (sistema òptic) d’ASIM és la desena que es construeix al món. D'aquestes, set han sigut dissenyades i fabricades a València. Espanya és l'autora i responsable del 70 per cent dels sistemes òptics d'Alta Energia fets en el món.

https://www.youtube.com/watch?v=_68jcxkHFfA&feature=youtu.be