En la reunió del Consell de Govern també es va aprovar la implantació d’un nou títol de grau en Intel·ligència i Analítica de Negocis/BIA. El punt ha sigut presentat per la vicerectora d’Estudis i Política Lingüística, Isabel Vázquez.

Juan Carlos Izpisúa

Juan Carlos Izpisúa Belmonte (Hellín, Albacete, 1960) es va llicenciar en Farmàcia per la Universitat de València amb premi extraordinari. Està especialitzat en biologia del desenvolupament i dirigeix la Càtedra Roger Guillemin al Laboratori d’Expressió Gènica de l’Institut Salk d’Estudis Biològics a La Jolla, Califòrnia.

El 2004 va participar en la creació del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona, del qual va ser director fins a gener del 2014. També a la Universitat de València va realitzar un Màster en Farmacologia, abans de finalitzar el seu doctorat en Bioquímica i Farmacologia per la Universitat de Bolonya (Itàlia) i la Universitat de València. Després de dur a terme recerques postdoctorals al Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL) a Heidelberg, Alemanya, i a la Universitat de Califòrnia a Los Ángeles (UCLA), es va incorporar a l’Institut Salk el 1993.

Els seus treballs han ajudat a comprendre els mecanismes cel·lulars i moleculars responsables del desenvolupament embrionari des del moment de la fertilització fins a la formació d’un organisme adult compost per milions de cèl·lules. Aquests descobriments estan tenint un impacte significatiu en el desenvolupament de nous tractaments per a malalties, i han contribuït a la creació de noves fronteres per a la ciència biomèdica en camps tals com ara la regeneració d’òrgans i teixits i la lluita contra l’envelliment.

Juan Roig

Juan Roig Alfonso, nascut a València, es va graduar en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de València en 1973. En l’actualitat és el president i principal accionista de Mercadona, un negoci que va començar com una petita empresa familiar i que Juan Roig ha transformat en la principal cadena de distribució comercial d’Espanya. L'evolució en xifres de tendes i empleats en aquests 40 anys avala l’important èxit del model i estratègia empresarial triat per Juan Roig des que es va erigir com el seu administrador en 1981. Aquest model empresarial està reconegut com a cas d’estudi en els programes acadèmics de les principals escoles de negoci del món. A més del seu èxit empresarial, és el seu compromís i responsabilitat amb la societat valenciana el que li fa mereixedor d'aquesta distinció. Aquest compromís es pot apreciar, per exemple, en l'àmbit esportiu, a través del mecenatge oferit per la Fundació Trinidad Alfonso. Aquesta institució, presidida per Juan Roig, patrocina, entre altres esdeveniments, la Marató i la Mitja Marató que se celebra a València. També col·labora, per exemple, en la construcció del carril saludable i el Circuit 5K Jardí del Turia. També és important destacar la concessió de nombroses beques i ajudes a diferents col·lectius relacionats amb l’esport. El mecenatge de Juan Roig també s'estén al València Basket Club i la seua ciutat esportiva, caracteritzada per transmetre als joves la cultura de l'esforç.

En l’àmbit de l’emprenedoria i la docència existeix un clar compromís amb la formació dels joves a València. Aquesta preocupació s’ha vist plasmada en la creació de Marina d'empreses, institució acadèmica i empresarial localitzada en el port de València. Aquest gran pol emprenedor cerca fomentar el talent dels joves a través de l’esforç i del lideratge en molts casos col·laborant estretament amb la Universitat de València. En Marina d'empreses es troben tres iniciatives personals: l’Escola d'Empresaris EDEM, el Projecte Lanzadera i Angels Capital. Sota aquest grup innovador es proporciona als futurs empresaris i emprenedors la capacitació, l'assessorament i el finançament que necessiten per a aconseguir l’èxit. Les actuacions empresarials i socials de Juan Roig tindran, sens dubte, un efecte destacat i positiu, tant en el present com en el futur de la societat valenciana.

Jürgen Basedow

Jürgen Basedow (Hamburg, 1949) és director de l’Institut Max Planck de Dret Internacional Privat Comparatiu, a Hamburg, i professor a la universitat d’aquella ciutat alemanya. Del 2004 al 2008, Basedow va ser president de la Comissió de Monopolis. Va estudiar del 1969 al 1974 a les universitats d’Hamburg, Ginebra i Pavia. El 1981 va obtindre un mestratge en Dret per Harvard. Ha sigut professor a Augsburg, on va ser degà entre 1993 i 1994; Berlín; i a l’Institut Max Planck d’Hamburg.

La recerca de Basedow se centra en el dret privat internacional; el dret privat i comercial europeu, en particular el dret de la competència; el dret del transport i el tràfic; i el dret de les assegurances. Va rebre la Medalla Otto Hahn de la Societat Max Planck el 1979, té un doctorat honorari de la Universitat d’Estocolm i una càtedra honorària de la Universitat de Jiaotong Xi’an. El 2012, Leuphana University Lüneburg i Tbilissi State University li van atorgar el doctorat honoris causa.

Gunnar von Heijne

Nils Gunnar Hansson von Heijne (Gotemburg, 1951) és investigador del Centre per a la Recerca de Biomembranes a la Universitat d’Estocolm. Es va graduar en Ciències en Química i Enginyeria Química pel Royal Institute of Technology (KTH). Posteriorment va estudiar física teòrica al KTH, en un grup de recerca centrat en la mecànica estadística i la biofísica teòrica. El 1983 es va fer docent en biofísica teòrica al KTH, on va romandre fins al 1988. Entre 1982 i 1985 va treballar com a reporter científic en Sveriges Radie. I del 1989 al 1994 va estar vinculat al Karolinska Institutet, fins que va ser nomenat professor de química teòrica a la Universitat d’Estocolm.

La recerca de von Heijne se centra a les proteïnes de membrana, i és un dels científics suecs més citats en les àrees de bioquímica i biologia molecular. El 2012 va ser guardonat per la Societat Internacional de Biologia Computacional. Von Heijne és membre de la Reial Acadèmia de Ciències de Suècia des del 1997 i fou membre del Comité Nobel de Química del 2001 a 2009.

Roger Chartier

Roger Chartier (Lió, 1945) és un historiador francés membre de la quarta generació de l’Escola dels Annals, especialitzat en la història cultural, dins de la qual ha integrat resultats d’estudi i de recerca d’espais acadèmics com ara la història del llibre i de l’edició, les formes de producció i circulació dels textos, els espais d’acumulació de la memòria escrita entesos com a espais del poder i també de sociabilitat, i les pràctiques vinculades al seu ús i gaudi.

La utilització de la literatura espanyola com a font de l’anàlisi històrica l’ha convertit en un mestre de la recerca en la història de la literatura, especialment del Segle d’Or. Els grans estudiosos espanyols, com ara Francisco Rico, amb qui ha estudiat aspectes inèdits del Quixot i de textos de Quevedo, Góngora, Lope de Vega o el mateix Cervantes, han reconegut la seua contribució científica.

Des de principis dels anys huitanta, el professor Chartier ha mantingut una estreta relació intel·lectual amb diverses universitats espanyoles. A la Universitat de València han sigut diversos els grups de recerca de la Facultat de Geografia i Història amb els quals ha mantingut un intens i fructífer contacte intel·lectual.

Condol institucional

En el seu informe, la rectora ha expressat el condol institucional per la recent mort de persones vinculades a la Universitat de València. Es tracta de l’historiador Josep Fontana, doctor honoris causa de la Universitat de València; Joaquín Navasquillo, professor jubilat de Física Aplicada i Electromagnetisme; José Vicente Bañuls, professor de Filologia Grega; Xesqui Castañer, professora d’Història de l’Art; i l’estudianta Andrea Callau, que va finalitzar el Grau d’Economia el 2017.