La Universitat participa en la troballa d’ones gravitacionals ocasionades per la fusió d’un sistema binari d’estreles de neutrons

  • Unitat de Cultura Científica i de la Innovació
  • 9 de gener de 2020
 
Part de l’equip de Virgo de la Universitat de València.
Part de l’equip de Virgo de la Universitat de València.

La Universitat de València ha participat en la troballa d’ones gravitacionals ocasionades per la fusió d’un sistema binari d’estreles de neutrons molt massiu. Concretament, el passat 25 d’abril de 2019 la xarxa de detectors d’ones gravitacionals formada pels detectors Advanced LIGO (als EUA) i l’europeu Advanced Virgo (a Itàlia) van detectar un senyal al qual han anomenat GW190425. En aquest descobriment, els resultats del qual es publicaran en la revista Astrophysical Journal Letters, col·labora la Universitat de València, que és un dels membres de la Col·laboració Virgo.

GW190425 va ser detectada a les 08.18:05 UTC (temps coordinat universal) i aproximadament 40 minuts després es va enviar una alerta per a posar en marxa les observacions de seguiment per part d’altres telescopis. Aquesta és la segona observació d’una ona gravitacional consistent amb la fusió d’un sistema binari d’estreles de neutrons després del senyal GW170817.

S’estima que la font de GW190425 està a una distància de 500 milions d’anys llum de la Terra. La massa total és major que la de qualsevol sistema binari d’estreles de neutrons conegut, la qual cosa té implicacions astrofísiques sobre la formació d’aquest sistema. José Antonio Font, coordinador del grup de Virgo a la Universitat de València, afirma que “en cas de ser un sistema binari d’estreles de neutrons, aquest descobriment establiria un nou rècord en la massa total de tals sistemes. La seua elevada massa total, unes 3,4 vegades la massa del Sol, és major que la de qualsevol sistema binari d’estreles de neutrons detectats per radiotelescopis en la nostra Galàxia”.

Segons l’equip investigador, es tracta d’un cas únic i planteja nous desafiaments per a explicar els canals de formació de sistemes binaris d’estreles de neutrons tan massius. A més de l’elevada massa, en mancar també de contrapartida electromagnètica, no es pot descartar que un dels dos objectes, o fins i tot els dos, siga un forat negre. “Per tant”, segons Font, “amb aquest sistema podríem entrar en l’anomenat gap de masses entre les estreles de neutrons i els forats negres, un interval difús entre 2,5 i 5 masses solars on no semblen habitar ni estreles de neutrons ni forats negres”.

El grup Virgo de la Universitat, coordinat per José Antonio Font, està compost pels investigadors del departament d’Astronomia i Astrofísica José Mª Ibáñez, Pablo Cerdà-Durán, Miguel Ángel Aloy, Martin Obergaulinger i els estudiants de doctorat Fabrizio di Giovanni i Miquel Llorens-Monteagudo. També Isabel Cordero-Carrión i Antonio Marquina, del departament de Matemàtiques; i els investigadors postdoctorals Alejandro Torres-Forne, actualment en l’Institut Max Planck de Física Gravitacional i Nicolas Sanchis-Gual, actualment en Centre d’Astrofísica i Gravitació de la Universitat de Lisboa.

“El grup Virgo de la Universitat té una àmplia tradició en el modelatge numèric d’aquesta mena de sistemes astrofísics. En aquest descobriment el grup ha contribuït en aspectes relacionats amb la discussió i presentació dels resultats que apareixen en la publicació”, concreta José Antonio Font.

Font conclou que “sens dubte, aquest és el tipus d’esdeveniments que fa de l’astronomia d’ones gravitatòries un camp d’investigació tan excitant”.

 

Col·laboració Virgo

La Col·laboració Virgo està formada actualment per més de 500 persones expertes procedents de 100 institucions i 11 països, entre ells Bèlgica, França, Alemanya, Hongria, Itàlia, els Països Baixos, Polònia i Espanya.

Cinc institucions d’investigació espanyoles participen en la xarxa LIGO Virgo per a observar ones gravitacionals. Són membres de la Col·laboració Científica LIGO l’Institut Gallec de Física d’Altes Energies de la Universitat de Santiago de Compostel·la i la Universitat de les Illes Balears, i són membres de la Col·laboració Virgo els instituts ICCUB i IFAE a Barcelona i la Universitat de València.

 

Web de Virgo: http://www.virgo-gw.eu

Web Grup Virgo a la UV: https://www.uv.es/virgogroup/

Article en: https://dcc.ligo.org/public/0161/P190425/007/gw190425-discovery.pdf

Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies