Es tracta de l’informe final del contracte d’investigació signat entre l’Ajuntament de València i la Universitat de València i realitzat pels investigadors Francisco Torres, Albert Moncusí, Miguel Monsell i Yaiza Pérez.  

Junt als autors de l’estudi, hi intervindran Ernest Cano, degà  de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València; Consol Castillo, regidora de Serveis Socials. Ajuntament de Valencia;  Roberto Jaramillo, regidor de Cooperació al desenvolupament i migració. 

Aquest estudi constitueix una aproximació a la problemàtica de la immigració i l’exclusió social a la ciutat de València centrada en dos col·lectius: les famílies romà, gitanos romanesos, i l’heterogeni grup d’immigrants que exerceixen de aparcacotxes en diversos espais de la ciutat. L’anàlisi de la situació social d’aquest dos grups es centra en la seua inserció laboral, en els marges de l’economia informal, i en la seua inserció residencial sovint en situació de infrahabitatge.  

Respecte als gitanos romanesos, l’estudi destaca que es tracta d’una migració jove i familiar. Encara que molts d’ells tenien altres treballs en origen, com ferrers, venedors, peons, etc., la conjunció entre crisi econòmica, moratòria laboral aplicada als romanesos i baix nivell formatiu del col·lectiu, ha fet de la recollida de ferralla i altres objectes la seua activitat econòmica central que combinen, quan poden, amb treballs agrícoles i/o de neteja i el recurs a la mendicitat. Des del punt de vista de l’habitatge, l’estudi mostra com s’ha donat a València una trajectòria residencial dual. Una part del col·lectiu ha viscut, i viu, en xaboles i assentaments en els espais intersticials de la ciutat (zones de l’horta, antigues àrees i instal·lacions industrials) amb greus problemes d’habitabilitat, d’empadronament i d’accés a serveis públics. Altra part de les famílies romà viuen en habitatges precaris, encara que normalitzats, en els barris obrers perifèrics com El Cabanyal, Benicalap, Creu Coberta, Nazaret i altres. En aquests casos, les majors possibilitats quotidianes de relació veïnal tenen una doble cara. Por un costat, una cohabitació pacifica però distant, basada en estratègies d’evitació mútua. Per altra part, és constatable un cert malestar veïnal focalitzat en el emmagatzemament i manipulació de la ferralla i en una sociabilitat de carrer considerada excessivament expansiva i molesta.    

Per la seua part, els immigrants que exerceixen d’aparcacotxes, popularment coneguts com a “gorrilles”, conformen un grup masculí, molt heterogeni respecte a la seua procedència i que tenen en comú una situació d’exclusió laboral i social. Exercir de “gorrilla” constitueix una modesta font d’ingressos que, en molts casos, és també l’única. L’estudi presenta una tipologia d’espais a la ciutat on es habitual la presència d’aparcacotxes com els espais de negocis i/o administratius, de serveis, d’oci o ocasionats per esdeveniments puntuals. Igualment, la investigació presenta com s’organitzen aquests espais i la diversitat de situacions, entre la dedicació eventual i que canvia de lloc i la dedicació quasi permanent en el mateix espai al llarg del temps. Aquest és un dels factors, entre altres, que conformen el tipus de relacions entre els “gorrilles” i els ciutadans i ciutadanes que aparquen el seu cotxe (que poden oscil·lar des del recel, als espais i “gorrilles” ocasionals, fins una certa confiança, quan al llarg del temps qui presta el “servei” és la mateixa persona i al mateix espai). Altre novetat de l’estudi és l’anàlisi dels discursos del propis immigrants al respecte de la seua activitat. Per a uns, es tracta d’un treball, un servei prestat; per a altres, una activitat per a sobreviure.  

A més de les conseqüències pels afectats i afectades, en termes de condicions de vida e inserció social, aquesta situació implica una clara visualització negativa d’aquests dos col·lectius i el perill de la seua estigmatització. L'estudi es tanca amb propostes referents a la gestió del padró municipal, mesures respecte a la recollida de ferralla per tal de dignificar l’activitat i disminuir el malestar veïnal, i propostes respecte a l’habitatge social a la ciutat, entre altres aspectes.

Es tracta d’un estudi inèdit, atès que no hi ha investigacions sobre aquesta problemàtica a la ciutat de València, i rellevant per les seues conseqüències pels afectats y la possible incidència negativa respecte a la convivència veïnal i una adequada cohesió social. En aquest sentit, l’estudi interessa a professionals, gestors públics i ciutadania en general, atès que la situació i tracte als col·lectius més desfavorits constitueixen un dels indicadors d’una ciutat inclusiva i de qualitat democràtica.