La presentació de les dues obres, a les 19.15 hores en l’Espai Autors, la conduirà Carolina Moreno, catedràtica de Periodisme i directora de la col·lecció de divulgació científica de la UV “Sense Fronteres”, així com també de “Sin Fronteras”, en les quals estan publicades les dues obres.

El químic i doctor en Nanociència i Nanotecnologia Álvaro Martínez Camarena analitza el paper clau de l’oxigen en la ciència i en la cultura. El llibre, publicat en les col·leccions “Sense Fronteres” i “Sin Fronteras”, està organitzat en sis capítols i analitza aquells factors menys coneguts al voltant de l’oxigen molecular, com el seu paper en el desenvolupament de malalties de caire degeneratiu com l’Alzheimer o el Parkinson o com es pot utilitzar per a eliminar tumors.

L’obra també tracta les espècies reactives d’oxigen, “raresa” a la qual dedica el llibre, consistents en molècules que es produeixen en les cèl·lules resultants de reaccions d’oxidació o reducció on intervé l’oxigen. Amb aquest treball Álvaro Martínez vol formar un compendi de rareses sobre l’oxigen, a l’estil dels gabinets de curiositats dels palaus dels nobles i monarques occidentals del segle XVI, que estaven plens d’objectes duts de territoris exòtics.

Per la seua banda, Valentín Villaverde explica els inicis de l’art visual, un dels trets característics de l’essència humana, en el llibre La mirada neandertal, un treball que pretén no només documentar aquest art prehistòric sinó també introduir reflexions sobre la definició i l’origen de l’art. L’obra està publicada en la col·lecció “Sin Fronteras” de la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació de la Universitat de València, creada per a fomentar les obres que difonguen el coneixement des d’un punt de vista divulgatiu.

L’autor vol “establir un panorama explicatiu del naixement de l’art visual” per tal d’explicar els orígens d’aquest mode d’expressió i així poder saber de quina manera està interioritzat en la naturalesa humana. Encara que hi ha corrents que consideren que les imatges van començar a ser utilitzades a partir de l’homo sapiens sapiens, o l’home modern, l’autor defèn que es tracta d’un comportament “arrelat en el nostre passat evolutiu”, en altres espècies, com els neandertals.