La Universitat presenta un protocol estandarditzat per a buscar solucions al problema del fem en el Mediterrani

 
Equip de Medsealitter

La Universitat de València i la Universitat de Barcelona han reunit (dijous 9) a Dénia (Alacant) gestors, investigadors i representants de confraries de pescadors, usuaris del mar i ONGs, amb la finalitat de presentar un protocol comú per a tractar el problema de la contaminació per fem marí en la conca mediterrània. El document sorgeix del projecte europeu MEDSEALITTER, en el qual participen 11 partners de 4 països.

El mar Mediterrani és un dels punts calents de biodiversitat del món, però també és un dels mars més contaminats. En ell, més de 260 espècies ingereixen fem marí, és a dir residus plàstics, línies de monofilament, goma i paper d'alumini. El problema afecta particularment als peixos, cetacis i tortugues marines, animals en els tractes digestius dels quals apareixen deixalles de micro i macroplàstics engolits accidentalment.

La Directiva Marc de l'Estratègia Marina europea considera el fem marí com un dels més greus contaminants del Mediterrani. També en el Conveni de Barcelona, signat per diferents països, entre ells Espanya, se subratlla la necessitat de controlar la contaminació marina per a reduir dràsticament el risc per a la biodiversitat mediterrània.

L’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBe) de la Universitat de València i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona participen en Interreg MEDSEALITTER, un projecte europeu per al mostreig i quantificació dels fems marins al Mediterrani, que té per objectiu desenvolupar, provar i aplicar protocols eficients i rendibles per a analitzar i gestionar l'impacte del fem en la biodiversitat marina. Es tracta d'un projecte pilot, implementat en quatre països –Itàlia, França, Espanya i Grècia–, en el qual participen 11 partners.

Els resultats que hui s'han presentat a Dénia es tradueixen en un protocol estandarditzat comú orientat a enfortir l'efectivitat dels plans de maneig en Àrees Marines Protegides, mitjançant la coordinació de les mesures de conservació entre àrees marines limítrofes, i a promoure solucions efectives a l'impacte del fem marí en la biodiversitat de la conca mediterrània. “El que busca aquest protocol és arribar a una legislació comuna per a afrontar el problema i arribar a acords estratègics en matèria d'observació espacio-temporal, mesurament de fem i control de l'impacte sobre la fauna marina”, comenta Morgana Vighi, de la Universitat de Barcelona.

Juan Antonio Raga, de la Universitat de València, insisteix en la importància de comptar amb un protocol comú per a tots els països del Mediterrani que s'aplique simultàniament per a l'anàlisi i control dels micro i macroplàstics en la mar. “El fet d'incorporar metodologies comunes per a àrees marines molt diferents establirà un llenguatge comú per a l'estudi i desprendrà un volum de dades important que permeta validar les accions proposades per la Unió Europea en la seua política de gestió de residus marins”, conclou Raga.

Més informació:

Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies