L’exposició ‘València/1937 L’Exposició Nacional d’Obres Públiques’, que compta amb la col·laboració del Vicerectorat de Cultura i Igualtat, s’exhibeix a la Sala Oberta fins al pròxim 22 d’octubre. En l’acte d’inauguració hi van intervindre el vicerector de Cultura i Igualtat, Antonio Ariño; el vicerector d’Internacionalització i Cooperació de la Universitat, Guillermo Palao; el secretari autonòmic d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, Josep Vicent Boira; i l’historiador de l’art i responsable de la Càtedra Demetrio Ribes, Luis Arciniega.

La comissària, Susana Climent, recordà la gran exposició del 37: “L’11 de juny de 1937 s’inaugurava a la Llotja una gran exposició nacional d’obres públiques organitzada per l’exministre d’Obres Públiques Juli Just. La mostra arreplegava les experiències expositives de Governs diversos: els del bienni republicà-socialista, els radical-cedistes i els del Front Popular. Antecedents que ens serveixen per a contextualitzar els debats que va generar la política d’obres públiques republicanes, que van anar més enllà de qüestions purament d’enginyeria”.

Segons explicà Climent, aquella exposició, celebrada en un context de guerra i revolució, “va tindre un clar biaix polític”. “La imatge, el relat de les exposicions, va assumir la mateixa funció que mítings, xarrades, discursos, complint una doble funció: mostrar el pla republicà de reformes de manera didàctica -i dins d’ell la importància de les obres públiques, fonamentalment les hidràuliques, tan lligades a la reforma agrària- amb un fort rerefons moral i de propaganda; i arribar a les masses, que gràcies al règim democràtic obstaculitzen de ple en el debat”, apuntà.

‘València/1937 L’Exposició Nacional d’Obres Públiques’ es divideix en quatre seccions. Subratlla el caràcter polític de l’exposició de 1937, integrat en el discurs republicà reformista. Analitza els efectes de l’exposició en relació a la propaganda interna i externa de la República assetjada, que cercava centralitzar l’esforç de guerra en tots els ordres i trencar el pacte de No Intervenció entre les potències democràtiques europees. Destaca les obres exhibides en el difícil any de 1937 a través de les fotografies existents, premsa i cartells; i es reflexiona sobre el que va poder exhibir-se a través de l’estudi dels seus antecedents: l’Exposició Gràfica del Pla Nacional d’Obres Hidràuliques de febrer de 1934; l’estand d’Espanya en el VII Congrés Internacional de Carreteres celebrat a Munic en setembre de 1934; el V Congrés Nacional de Regs i la seua exposició annexa, també de setembre de 1934; i finalment, el projecte malmés del I Congrés Nacional d’Obres Públiques i la seua exposició annexa, planificat per a novembre de 1936. Finalment, es reflexiona sobre la continuïtat, fins i tot en l’exili, del missatge que es va voler promoure: l’impuls creador de la República en tots els àmbits de la vida social. 

Distribuïda en 17 panells, es poden contemplar fotografies inèdites de l’originària exposició, la seua àmplia difusió en premsa, els magnífics cartells que la publicitaren, a més de tres cartells restaurats per la Càtedra Demetrio Ribes, originals de 1936, referents al precedent més directe de l’exposició de 1937, el I Congrés Nacional d’Obres Públiques que el colp d’Estat va frustrar.